call for proposals 13 cat

CALL FOR PROPOSALS DEL NÚMERO 13

EL CADÀVER COM A FIGURA: ESTÈTICA I POLÍTICA DEL COS MORT EN LA HISTÒRIA DEL CINEMA

El teòric de cinema francès Jean-Baptiste Thoret considera que l'antecedent més clar del "gore" cinematogràfic americà és l'assassinat del president Kennedy. Aquest cos sense vida, avançant en el cotxe descapotable, es convertiria, segons Thoret, en una imatge pregnant del nou cinema americà. El present número de Cinema Comparat/ive Cinema es proposa abordar la figuració dels cadàvers en la història del cinema. Prenent com a hipòtesi de base que cap obra que tracta la mort és arbitrària, ja que estableix les causes últimes de la seva por en l'època que viu (el Frankestein de l'era dels avanços científics, o les epidèmies zombies de l'era de la sida, per exemple, tematitzen temors diferents sobre cadàvers molt particulars i complexos). En aquest sentit, ens proposem reflexionar sobre la construcció històrica del sentiment d'una societat davant els cossos morts, expressada des de les seves obres populars: la intenció d'aquesta proposta és contribuir a una antropologia dels diversos cinemes nacionals i els seus gèneres, a partir de la representació cinematogràfica amb la qual cada època, cànon i autors, s'han fet càrrec dels seus cadàvers.

El motiu del cadàver i el seu tractament cinematogràfic mereix, a més, una atenció especial en les cinematografies de països en èpoques de guerra o dictadura (o en la transició de les mateixes), ja que a través d'aquesta representació tan sensible es pot revisar el tractament concret dels cadàvers reals de la Història, alhora que l'imaginari folklòric heretat i la seva particular reconfiguració social.

A partir d'aquests postulats desitgem plantejar-nos interrogants com els següents: existeixen patrons comuns d'expressió fílmica del cadàver? La figuració dels cadàvers a La Soga o Pero...¿Quién mató a Harry? de Hitchcock és paradigmàticament oposada a la de Tres cantos para Lenin de Dziga Vertov, per exemple? Com cada cànon o moviment cinematogràfic ha assumit aquest motiu? Hi ha un classicisme i una modernitat en el tractament cinematogràfic dels cadàvers? Hi ha una poètica fílmica específica per als cossos caiguts en les guerres i les dictadures? Hi ha una relació directa entre els cadàvers més populars de la història i l'imaginari cinematogràfic que els succeeix? Els cadàvers de Kennedy, Lenin, Evita Perón, Aldo Moro, Franco, el Che Guevara o Laura Palmer són propulsors de tractaments cinematogràfics significatius i particulars?

Aquells interessats poden enviar propostes de 500 paraules a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. juntament amb dues imatges de partida, una llista de cinc fonts bibliogràfiques i una breu biografia de 100 paraules. Data límit: 10 d'abril de 2018.