Català Castellano English

Congrés

ANAR A > I CONGRÉS INTERNACIONAL "MUTACIONS DEL GEST AL CINEMA EUROPEU"

ANAR A > CICEC/MICEC



Primer congrés internacional "Mutacions del gest al cinema europeu"

DEL 31 DE MAIG AL 2 DE JUNY DE 2012
UNIVERSITAT POMPEU FABRA (UPF) / BARCELONA

ORGANITZAT PER LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA - GRUP CINEMA - OCEC - DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ

DESCARREGAR PROGRAMA

CALENDARI DE COMUNICACIONS

ACTES (ISBN: 978-84-695-7975-6)

El I Congrés Internacional Mutacions del Gest al Cinema Europeu es va celebrar en el Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra del 31 de maig al 2 de juny de 2012 amb el desig d’interrogar les imatges del cinema contemporani europeu a partir de la supervivència del gest. Existeixen uns gests contemporanis del cinema europeu? Quin és el seu vincle amb la tradició, tant del cinema europeu com del cinema clàssic nord-americà? Com plantegen els diferents cinemes europeus la relació entre el cineasta i l’actor en la creació d’aquesta gestualitat contemporània? És possible reconèixer un horitzó imaginari europeu comú a partir dels seus gests?

Durant tres dies, el I Congrés Internacional Mutacions del Gest al Cinema Europeu va aplegar cineastes, teòrics, acadèmics i públic en general al voltant d’aquestes i altres qüestions vinculades al diàleg entre el gest i el cinema. Cal destacar en aquest sentit presències com ara les de Víctor Stoichita, Alain Bergala, Oksana Bulgakova, Nicole Brenez, Adrian Martin i Gino Frezza.

Com que la construcció del gest cinematogràfic només pot entendre’s en l’acte de la filmació, el I Congrés Internacional Mutacions del Gest va comptar amb una conferència, titulada “El rostre de l’actor com a eina de la narració cinematogràfica”, on el cineasta Mariano Llinás, director de dues de les pel·lícules amb més ressò en el circuït mundial dels festivals en els darrers anys, Balnearios (2002) i Historias extraordinarias (2008), va discutir amb l’actriu Laura Paredes, una de les protagonistes del film que està preparant. Al Congrés es va projectar, a més, Historias extraordinarias, pel·lícula de culte sense distribució al nostre país.

De la mateixa manera, el cineasta francès Philippe Grandrieux, autor de pel·lícules com ara La vie nouvelle (2002) i Un lac (2008), va impartir una Master Class i presentà, a més, el seu darrer treball, Il se peut que la beauté ait renforcé notre résolution, al voltant de la figura i trajectòria d’un dels cineastes japonesos més fascinants i desconeguts a Occident, Masao Adachi.

Entre els teòrics i pensadors que compartiren la seva aportació cal destacar: Víctor Stoichita, una de les figures més rellevants dins l’estètica i l’estudi de la pintura a nivell mundial, Alain Bergala, teòric cinematogràfic i figura central en l’abordatge de l’ensenyament del cinema, Nicole Brenez, crítica i teòrica central en l’estudi del cinema europeu, Gino Frezza, estudiós del cinema italià i la cultura popular, Raffaele Pinto, expert en Dant i la seva relació amb el cinema, Xavier Antich, figura cabdal en la filosofia i el pensament en el marc europeu, Oksana Bulgakova i Dietmar Hochmuth, estudiosos del gest en la tradició soviètica i autors del DVD The Factory of Gestures, Adrian Martin, crític australià habitual de revistes com “Rouge” i “Lola”, i Carlos Losilla, professor i col·laborador habitual de “Caimán Cuadernos de cine” i “Cultura/s” de La Vanguardia.

El gest, que al cap i a la fi es caracteritza en primer lloc per la transmissió — D’on procedeix cada gest? Com es crea? — es va considerar una de les maneres d’atendre no només a la relació entre cineasta i actor sinó també a la història del cine concebuda com una fàbrica gestual, capaç de recollir els gestos de la societat i de crear-ne de nous.

En el marc del Congrés, també es va presentar el llibre “Cuerpo a cuerpo. Radiografías del cine contemporáneo”, obra pòstuma i inèdita del Dr. Domènec Font Blanch, una obra editada per Galaxia Gutenberg que aborda la corporeïtat en el cinema contemporani des de les seves diferents vessants. En la presentació van participar Josep Joan Moreso, rector de la UPF, Carlos Losilla, el filòsof Miguel Morey i el cineasta Javier Maqua.

Contacte: mutacionesdelgesto@gmail.com

Més informació a www.ocec.eu/congres.html i a www.facebook.com/Mutacionesdelgesto



↑ INICI

CICEC / MICEC

CONGRÉS INTERNACIONAL DE CINEMA EUROPEU CONTEMPORANI 2005
Del 30 de maig al 3 de juny
Anar al web: CICEC'05

Poster MICEC 2005

 

Ja en la seva primera edició, el Congrés Internacional sobre Cinema Europeu Contemporani es va configurar com una de les activitats principals del grup de recerca CINEMA. Es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on van tenir lloc debats i projeccions al voltant de la situació actual de l’audiovisual europeu. El congrés va reunir alguns dels principals teòrics del continent en l’àmbit de la teoria cinematogràfica i la reflexió cultural, així com alguns cineastes fonamentals del panorama actual. Al marge de les ponències i projeccions, es van realitzar cinc taules que reuniren més de 50 comunicacions d’estudiosos de tot l’estat.

Llegir +

Interrogacions sobre el cinema europeu contemporani
El passat, el present i el futur de l’audiovisual europeu va ser el principal nucli de pensament que va articular les sessions de debat del congrés. Les conferències d’Alain Bergala (“Tendències estètiques del cinema europeu contemporani”), Francesco Casetti (“Cinema europeu i postmodernitat”) i Nicole Brenez (“Els signes entre nosaltres: futurs de l’audiovisual europeu”) van preguntar-se sobre els corrents actuals del cinema europeu i la seva relació amb els canvis culturals i tecnològics de la nostra contemporaneïtat. Com a reconeixement a una figura clau en aquest context, productor d’alguns dels directors més importants del cinema europeu contemporani, el CICEC va homenatjar la figura de Paulo Branco amb la projecció de dues de les pel·lícules que ha produït recentment: Vai e vem (João César Monteiro, 2003) i La captive (Chantal Akerman, 2000).

Identitats babèliques
En el cas d’Europa les mutacions contemporànies entren en diàleg amb les realitats nacionals, tal com es va debatre en la ponència marc de Gian Piero Brunetta, Jean-Claude Seguin i Román Gubern “Identitats nacionals i comunitats multiètniques” i en la taula rodona “Les noves geografies del cinema europeu”, amb Jean-Michel Frodon, João Maria Grilo, Àngel Quintana i Olivier Assayas, cineasta que va presentat el seu darrer film, Clean. El cinema espanyol fou debatut en el col·loqui “Mirades perifèriques: Cinema espanyol / cinema europeu”, on els directors Marc Recha, Enrique Urbizu, Mariano Barroso, Mercedes Álvarez i Isabel Coixet van discutir sobre la identitat (o la manca d’identitat) del cinema estatal. Per altra banda, tant el cinema italià com l’alemany van gaudir de projeccions dedicades, amb pel·lícules com I nostri 30 anni. Generazioni a confronto, de Giovanna Taviani, present al CICEC, i La mejor juventud (2003), de Marco Tullio Giordana, per una banda, i de Di Innere Sicherheit (Christian Petzold, 2000) i Lichter (Hans Christian Schmid, 2003), per l’altra.

Europa de l’Est: Béla Tarr i Aleksandr Sokurov
Amb aquesta voluntat de traçar un mapa de les cinematografies nacionals del continent europeu, el CICEC va rebre dos directors clau en els seus respectius països. En primer lloc, va reconèixer la trajectòria de Béla Tarr, autor d’una obra complexa i enigmàtica, amb la projecció de dos dels seus films més importants, Almanaque de otoño (1984) i Las armonías de Werckmeister (2000). Per altra banda, es va presentar una retrospectiva dedicada al director rus Aleksandr Sokurov, creador d’un cinema estretament lligat amb la cultura del seu país. De la llarga filmografia de Sokurov es van projectar el film dedicat al seu mestre, Andrei Tarkovski, Elegía de Moscú (1987), i tres pel·lícules de la seva sèrie The Diary of St. Petersburg: Inauguration of the monument to Dostoievsky (1997), The Kosintsev (1998) i Mozart Requiem (2004). La projecció dels seus films Madre e hijo (1997) i Padre e hijo (2003) va clausurar el congrés.

Fronteres del cinema
La primera edició del CICEC va dedicar una atenció molt especial a les fronteres del fet cinematogràfic en els corrents estètics europeus i el sorgiment de nous formats. A la taula rodona “Autor, gènere, serialitat” van discutir sobre aquesta qüestió Michel Marie, Vicente Sánchez-Biosca, Miguel Marías, Xavier Pérez i Pascal Bonitzer, també present a Barcelona per a presentar el seu film Rien sur Robert (1999) i Histoire de Marie et Julien (Jacques Rivette, 2003), on treballa com a guionista. El debat sobre les noves formes de l’audiovisual europeu es va estendre al diàleg entre Giovanni Spagnoletti i Jordi Balló sobre “Nous formats” i, molt especialment, a l’anàlisi de les relacions entre documental i ficció, un eix central del cinema europeu contemporani. Santos Zunzunegui va analitzar algunes obres importants per a debatre aquesta qüestió en la seva ponència marc “Documental, ficció, assaig, diari íntim”, que va ser completada amb quatre duets sobre las fronteras dels gèneres: Joaquim Jordà i Javier Maqua, Víctor Erice i José Luis Guerín, Philippe Grandrieux i Nicole Brenez, i, finalment, Yervant Gianikian i Angela Ricci Lucchi. Alguns d’aquests ponents van presentar els seus films al CICEC: Jordà el seu documental Veinte años no es nada, Grandrieux La vie nouvelle i la parella Gianikian-Ricci Lucchi la seva obra Oh Uomo. El CICEC també va presentar films de Jean-Marie Straub i Danièle Huillet (Une visite au Louvre) i Péter Forgács (El perro negro: Stories from the Spanish Civil War).

COMUNICACIONS PRESENTADES

Aidelman, Núria: Del trabajo y la luz. En torno a un plano de Passion de Jean-Luc Godard.

Arenas, Carlos: La revolución digital en el último cine francés.

Arroba, Álvaro y Villamediana, Daniel V.: La representación de lo real y la necesidad de nuevos caminos para la ficción.

Binimelis, Mar y Saavedra, Wara: Cines que transitan o tránsitos des-situados.

Borges, Gabriela: Beckett on Film:A dialogue amongst cinema, television and theatre

Caires, Carlos: Le récit filmique: à la rencontre d´un discours interactif.

Camporesi, Valeria: 'Inventarse' una especificidad. Reflexiones sobre el cine italiano contemporáneo.

Canga, Manuel: La fractura del sentido y la apertura de la forma.

Carrera, Pilar: Dos ciertas tendencias del cine europeo, una isla y un libro sobre nada.

Casanova, Basilio: Presencia/Ausencia del padre en el cine europeo contemporáneo.

Casas, Quim: Philippe Garrel. Los ministerios del arte.

Cascajosa, Concepción: Europeos sin Europa: los auto-remakes norteamericanos. Alejandro Pardo: Europa vs. Hollywood en la era de la globalización.

Castro de Paz, José Luís: Materia para el ojo o el retorno a lo real.

Català, Josep Maria: Documental y tiempo.

Cuéllar, Carlos: El feísmo hiperbólico: una categoría estética del cine europeo postmoderno.

Cuevas, Efrén: El cine de Peter Forgács: de la compilación a la autoría.

Custodio, Ángel: El cine musical de Carlos Saura.

De Felipe, Fernando: Las películas que no se ven.

De Lucas, Gonzalo: Las correspondencias de Chantal Akerman.

De Miguel García, Marcos: Las influencias de Andrei Tarkovski en el cine europeo contemporáneo.

Eades, Caroline: Traverser les frontières : passerelles linguistiques, esthétiques et stylistiques.

Fillol, Santiago: Avanzar hacia el pasado.

Forgione, Anna Pasqualina: Dalla Sicilia a Napoli. Percorsi del cinema degli anni '90.

Fortes, Raúl: Visiones de Oriente en el Cine Europeo Contemporáneo

Frago, Marta: Lo europeo como imagen del desarraigo.

Gómez Tarín, Francisco Javier: La representación de la violencia en la Europa de fin de milenio.

González, Begoña: Subversiones fílmicas: la escritura del yo en dos obras de Agnès Varda.

Heitz, Françoise: El pequeño teatro del mundo.

Izquierdo, Jéssica: La tecnología digital y las políticas de protección.

Jiménez, Manel: Identidad individual y nacional en "The Kingdom".

Jover, Fernando: La influencia de la tecnología digital en las estrategias comerciales.

Juel, Henrik: Intellectual Video Filming.

Kerfa, Sonia: El cuerpo en la ciudad: documentales de los años sesenta.

Latorre, Jorge: Europa se comprende desde el "Limes".

Leoncini, Stefano: Profils, figures et parcours d'auteurs: l'école italienne en Europe.

López Izquierdo, Javier: Compromiso y Objeto. Cinefilia en el cine de Erice y Almodóvar.

Losilla, Carlos: La edad del duelo.

Luque, Ramon: Cine norteamericano y cine europeo: apuntes sobre confluencias e influencias.

Maqua, Javier: Europa V.O.S.

Merino, Imma: Les mans d'Agnès Varda.

Miranda, Luis: El "desafío oriental" de la cinefilia.

Nasta, Dominique: Mythopoïétique et cinéma contemporain.

Nozal, Teresa: El cine francés del siglo XX: ¿historia o historiografía?

Obradors, Matilde: 25 directores de cine catalanes y una canción desesperada.

Ortiz Villeta, Áurea: La huida de la realidad en el cine de ficción español actual.

Otero, Renata: La identidad judía de Chantal Akerman.

Palencia, Rosa María: Identidad femenina en el cine europeo contemporáneo.

Petrus, Ana: Mirades a l'invisible. Una certa tendència del documental contemporani.

Pintor, Iván: Vagabundeos iniciáticos: el nomadismo en el cine.

Romo Mellid, Marisol: Cuerpo del deseo y cine.

Sánchez, Jordi y Zilles, Klaus: The Politics of Cultural Connotations in Film Adaptations of Literary Texts.

Sánchez, Santiago: La decadencia de la Europa moderna y su expresión cinematográfica.

Seguer, Daniel: La Guerra de Yugoslavia a través del cine.

Torres, Lorenzo Javier: Por qué no ser de Amenábar.

Vicente, Ana y Cerdán, Josetxo: Cartografía(s) del documental en Europa.

Vidal Estévez, Manuel: El mundo desencantado de Aki Kaurismaki.

Viota, Paulino: La herencia de Víctor Erice.

Weinrichter, Antonio: Una forma que piensa: notas sobre la tradición ensayística europea.


MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA EUROPEU CONTEMPORANI 2006
De l'1 al 9 de juny

Poster MICEC 2006

En la seva segona edició el Congrés Internacional sobre Cinema Europeu Contemporani es va dividir en tres espais (el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i els cinemes Aribau Club) i va incrementar el nombre de films projectats, convertint-se així en la Mostra Internacional de Cinema Europeu Contemporani. La pel·lícula inaugural va ser O Espelho Mágico, de Manoel de Oliveira, que va presentar el film juntament amb l’actor Ricardo Trepa. En la clausura es va projectar Une couple parfait, revisió de Viaggio in Italia (Roberto Rossellini, 1953) a càrrec del japonès Nobuhiro Suwa, també present a la mostra. Per altra banda, es mantenir el format del congrés, amb l’assistència d’especialistes de tot el continent i cinc taules de comunicacions.

Llegir +

Chantal Akerman
El MICEC’06 va homenatjar la cineasta belga Chantal Akerman amb una retrospectiva presentada per Dominique Païni, director de la Fundació MAEGHT. Akerman, present a Barcelona, va tenir l’ocasió de parlar sobre la seva obre i debatre-la en una taula rodona titulada “Chantal Akerman: diaris íntims”, juntament amb Xavier Antich, Imma Merino i Mercè Coll. De la seva extensa filmografia es van projectar els seus següents títols: Je tu il elle (1974), Nuit et jour (1991), D’Est (1993), De l’autre côté (2002), Là-Bas (2002) i Demain on déménage (2004), a més de l’episodi de Cinéma de notre temps dirigit per ella mateixa i titulat Chantal Akerman par Chantal Akerman (1997).

La identitat del cinema europeu: Portugal i Espanya
Com en la seva primera edició, el MICEC es va preguntar per les especificitats del babèlic continent europeu a partir de diverses conferències i taules rodones. Fou el cas de les ponències marc “Europa, un buit central”, de Jesús González Requena, i “La forma fílmica i la deriva de la identitat”, a càrrec de Paolo Bertetto. Aquesta qüestió també vertebrà les taules rodones “Tendències Estètiques del Cinema Europeu Contemporani”, amb la participació de Thierry Jousse, Miguel Marías, Adrian Martin, Edoardo Bruno, Santos Zunzunegui i Carlos Losilla; “Cinemes nacionals”, on Gian Piero Brunetta, Jean A. Gili, Serge Toubiana, Àngel Quintana i José Enrique Monterde van debatre sobre els vincles entre els nacionalismes i els múltiples cinemes europeus, i “Cinéma(s)”, amb João Botelho, Andreas Dresen i David Trueba, on es va plantejar aquesta qüestió des del punt de vista dels cineastes. Paral·lelament, les projeccions van cartografiar un extens mapa de les cinematografies nacionals, del qual és un cas paradigmàtic el film col·lectiu Visions of Europe, amb peces de 26 cineastes diferents, com ara Aki Kaurismäki, Béla Tarr o Sharunas Bartas. Dins d’aquest mapa, el MICEC’06 va parar una atenció especial a Portugal, tant per l’homenatge a Manoel de Oliveira, present a Barcelona per a projectar i debatre els seus films O Espelho Mágico i Um filme falado (2003), com per la presència d’altres cineastes portuguesos com João Botelho i Pedro Costa. Per altra banda, el cinema espanyol més arriscat va estar representat per obres de Ricardo Íscar, Joaquim Jordà, Albert Serra i Isaki Lacuesta.

 

Cineastes del nostre temps
El 2006 el MICEC va tornar a reunir alguns dels cineastes més interessants del panorama europeu contemporani. A banda dels ja citats, van assistir a Barcelona per a presentar les seves obres Bertrand Bonello, Stig Björkman, Thierry Jousse, Andreas Dresen i Raoul Ruiz. També va ser-hi present, amb una projecció sorpresa de la seva pel·lícula Les amants réguliers, el cineasta francès Philippe Garrel, que va mantenir un col·loqui amb Domènec Font sobre l’estat del cinema europeu en l’actualitat. A més, el MICEC’06 va homenatjar un dels projectes més importants de la història del cinema europeu, la sèrie Cinéma de notre temps, i a un dels seus principals artífexs, André S. Labarthe, present a Barcelona. Es van projectar alguns dels títols més importants de la sèrie, concretament Pasolini, l’enragé (Jean-André Fieschi, 1966), Nanni Moretti (André S. Labarthe, 1990) i Kaurismäki (Guy Girard, 2000).

Producció i exhibició europees
Els camps de la producció i l’exhibició foren dos dels principals focus de preocupació del MICEC’06 i van ser intensament debatuts en una taula rodona integrada per Claude-Eric Poiroux, Paul Branco, Enrique González Macho, José María Morales i Esteve Riambau. En un altre col·loqui, integrat per José María Álvarez Monzoncillo, Javier Maqua i Àngel Sala, es va discutir sobre les polítiques de l’audiovisual europeu, tan determinants en els camps de la producció i l’exhibició cinematogràfiques. A més, la mostra va homenatjar un dels productors més importats del cinema europeu i internacional, el francès d’origen romanès Marin Karmitz, responsable de films de Resnais, Chabrol y Haneke. Karmitz va estar present a la projecció de dues obres del cineasta polonès Krzysztof Kieslowski produïdes per ell: Dekalog I (1988) i La doble vida de Verónica (1991).

Altres pantalles
La segona edició del MICEC va insistir també en les relacions entre el cinema i altres àmbits de la representació audiovisual, com ara la televisió, amb la qual el fet fílmic manté una intensa relació, com fou analitzat en la ponència marc de Jordi Balló “Cinema, televisió i serialitat” i en la taula rodona “Cinema i televisió: correspondències”, integrada per Manuel Gutiérrez Aragón, Enrico Ghezzi, Sergio Pelone, Salvador Agustín, Mark Shivas, Àngel Sala i Paco Poch. Per altra banda, les derives i hibridacions que pren el cinema contemporani en relació amb altres llenguatges i espais (per exemple, les sales d’exposicions) foren el nucli de la ponència marc “La imatge migratòria: Marker, Varda, Godard”, de Raymond Bellour, i de la taula rodona “Hibridacions”, formada per Christa Blümlinger, Jean-Pierre Rehm, Isaki Lacuesta, Vito Zagarrio, Àngel Quintana, Carles Guerra i Josep Maria Català.

COMUNICACIONS PRESENTADES

Arocena, Carmen: Con nostalgia... el recuerdo como articulador emocional de “La mala educación” y “El calentito

Canga, Manuel: Los últimos días de “El hundimiento”

Cascajosa, Concepción Carmen: Tradición literaria, renovación audiovisual: las versiones televisivas de Macbeth en el reino unido (1997-2005)

Castelo, Carmen; Torrado, Susana; Zaragoza, Juan Manuel: El cine europeo ante el choque de civilizaciones

Cerdán, Josetxo y Pena, Jaime J.: The Dark Side

Corominas, Jordi: El último decenio de Marco Tullio Giordana: compromiso presente y memoria histórica.

De Luelmo, José María: Lo mismo de otro modo: relaciones entre cine y pintura en la obra de Alexander Sokurov

Fortes, Raúl: La frontera entre la ficción y la no ficción en el cine alemán contemporáneo. Los casos de Wim Wenders, Werner Herzog y Ulrike Ottinger

García, Laura: La postmodernidad del brit-grit. Ficción y no ficción en el cine de Michael Winterbottom

Gómez, Francisco Javier: La realidad como construcción o la fragilidad del concepto “documental”

González, Begoña: Una forma narrativa que piensa: la dimensión ensayística del relato fílmico

González, Marta: La destrucción de un estado y la construcción de nuevas patrias: el cine de la antigua Yugoslavia en la encrucijada

González, Xurxo: El “Sebastianismo” de Manoel de Oliveira

Ibarz, Mercè: Perturbando las fronteras entre “ficción” y “documento”. Dos films: “Paraísos” (B. Martín Patino, 1995) y “Le peintre, le poète et l’historien” (J.L. Comolli, 2006)

Izquierdo, Jessica: Tecnología e iniciativas de digitalización en Europa

Kerfa, Sonia: La mujer, la lucha social y el cine : Suzanne (y las otras) frente al ojo vacilante del primer Groupe Medvedkine (francia 1967-1971)

Latorre, Jorge: El último refugio europeo de la utopía quijotesca. Algis Arlauskas y Slava Amirhkanian o la herencia olvidada de Andrei Tarkovski

Longhi, Ludovico: L’articulación de las formas fílmicas con la realidad histórica y la experiencia sociolingüística del boom: una historia difícil

López, Elena: El concepto de extraterritorialidad en el cine de Pere Portabella.

Markuš, Saša: Drácula: el antagonista balcánico en el cine europeo

Marzal, Javier y Soler, María: Las ayudas a la producción en el cine norteamericano. Notas sobre los mitos del libre mercado en la era de la globalización

Montero, David: La herencia de Montaigne. Trayectos posibles para una caracterización del ensayo cinematográfico

Montiel, Alejandro: La fraga de los humorismos en el cine español contemporáneo

Moral, Javier: Restricciones de lo decible en el biopic del artista europeo contemporáneo

Navajas, Santiago: Realismo estético, más allá de la ingenuidad de los pre/post modernos

Ortiz, Amaya: Expiación y venganza en el cine de Lars Von Trier

Pardo, Alejandro: Radiografía de las coproducciones internacionales españolas: ¿estrategia comercial o expresión multicultural?

Pedraza, Pilar: El ensayo en díptico. Agnès Varda y Joaquín Jordá

Petrus, Anna: La seducció de la ficció. Viatge(s) documental(s) als paisatges de l’emoció

Pitarch, Daniel: “Tu n’as rien vu”: límits de la representació / llindars de la percepció en Steve McQueen

Rubio, Agustín: Primitivismo/revisionismo: la animación de la estampa histórica en “L’anglaise et le duc”

Salvadó, Glòria: CONTRAPLANO CON LA MUERTE "Un filme falado", "Vai e vem", "No quarto da Vanda / Ossos"

Sánchez, Sergi: Leos, o la sonrisa de la velocidad Torres, Lorenzo Javier: Europa, la ballena y lo demoníaco

Zumalde, Imanol: Estelas de piedra: Migraciones simbólicas de un motivo de piedra


MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA EUROPEU CONTEMPORANI 2007
Del 31 de maig al 8 de juny

Poster MICEC 2007

La tercera edició del MICEC es va inaugurar amb la projecció de Coeurs, d’Alain Resnais, a l’Aribau Multicines. El congrés i les seves projeccions es van repartir entre el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i els cinemes Aribau Club i van girar, novament, al voltant de la identitat del cinema europeu i les seves mutacions. En aquesta edició, els cinemes portuguès i alemany, així com les figures de Rainer Werner Fassbinder i Jacques Rivette, van ser les qüestions centrals. El MICEC’07 es va clausurar amb Cántico das criaturas, de Miguel Gomes, i Belle toujours, de Manoel de Oliveira.

Llegir +

Berlin Alexanderplatz
En el 25è aniversari de la seva mort, el MICEC va homenatjar la controvertida figura de Rainer Werner Fassbinder, i ho va ver amb la projecció íntegra de la seva sèrie de televisió Berlin Alexanderplatz (1980), basada en la novel·la d’Alfred Döblin, que fou presentada per Juliane Lorenz, muntadora d’algunes pel·lícules del director alemany i presidenta de la Fassbinder Foundation, i el teòric alemany Thomas Elsaesser. L’obra de Fassbinder fou objecte també de conferències per part de Sylvie Rollet i Imma Merino i d’una taula rodona integrada per Alfred Holighaus, Jean Paul Fargier, Jordi Balló i Xavier Pérez.

Jacques Rivette
El MICEC’07 va retre homenatge a la imprescindible figura de Jacques Rivette, autor d’un cinema sobre l’atzar, el teatre i la reflexió sobre el propi mitjà. Per a debatre sobre la seva obra es va celebrar la taula rodona “El misteri de Jacques Rivette”, integrada pel guionista i realitzador Pascal Bonitzer, la productora Martine Marignac, la professora Hélène Frappat i Domènec Font. També es van projectar algunes de les seves obres més importants, com Le pont du Nord (1981), La belle noiseuse (1991) o Jeanne la Pucelle (1994), a més de la peça que li va dedicar Claire Denis a la sèrie Cinéma de notre temps, titulada Jacques Rivette, le veilleur (1990).

Repensar Europa: Alemanya i Portugal
Com en les anteriors edicions, el MICEC’07 es va preguntar per la singularitat del continent europeu i com aquesta es plasma en el seu cinema. Les conferències marc “Habitar artísticament Europa”, de Rafael Argullol, i “La cultura i el dèficit simbòlic d’Europa”, de Bernard Stiegler, van incidir en aquesta qüestió, que es va aproximar al cinema en la taula rodona “Cinema europeu: Deutes, projeccions, línies de fuga”, integrada per Jean-Michel Frodon, Carlos F. Heredero, Hélène Frappat, Pedro Costa, Roberto Cueto, Miguel Marías i Carlos Losilla. Les identitats nacionals i la multiculturalitat inherents al cinema europeu van ser el tema de la conferència de Thomas Elsaesser “El cinema europeu entre la identitat i la diversitat” i d’una nova taula rodona, “Cinemes europeus i identitats nacionals”, on van debatre Jean-Pierre Rehm, Sandra Hebron, Alfred Holighaus, Frédéric Sojcher, Enrico Ghezzi, Àngel Quintana i José Enrique Monterde. Dins d’aquest context, les projeccions del MICEC van dedicar una atenció especial als focus d’Alemanya i Portugal, amb títols com Pingpong, de Matthias Luthardt; Montag kommen die Fenster, d’Ulrich Köhler; Vier Minuten, de Chris Kraus, i Nachmittag, d’Angela Schanelec, en el cas alemany, i dels films portuguesos 98 octanas, de Fernando Lopes; Transe, de Teresa Villaverde; Body Rice, d’Hugo Vieira da Silva, i Vanitas, de Paulo Rocha.

Cinema espanyol
Com en les anteriors edicions, el MICEC va centrar part de la seva atenció en el panorama cinematogràfic espanyol. Ho va fer amb tres taules rodones. La primera, titulada “Els festivals espanyols i el cinema europeu”, va reunir per a debatre als directors dels principals festivals espanyols: José Luis Cienfuegos, Àngel Sala, José Luis Rebordinos, Manuel Grosso i Luis Miranda. La segona, sota el nom “Cinc mirades de base sobre el cinema espanyol”, va reunir els crítics Santos Zunzunegui, José Luis Castro de Paz, Sergi Sánchez, Eulàlia Iglesias, Carlos Losilla i Quim Casas. Per últim, la taula “Horitzons del cinema espanyol” va estar integrada per professionals del sector cinematogràfic com Ángeles González-Sinde, Manuel Gutiérrez Aragón, Jaume Roures, Joaquim Oristrell, Montxo Armendáriz, Gerardo Herrero o Jaime Rosales. Per altra banda, es van projectar alguns films importants del cinema espanyol recent, com ara El ciclo Dreyer, d’Álvaro del Amo; La línea recta, de José María de Orbe, o Mujeres en el parque, de Felipe Vega.

Altres àmbits
El MICEC’07 també va parar atenció a les fronteres del fet cinematogràfic i els seus diàlegs amb altres llenguatge audiovisuals. En aquest sentit, la conferència marc de Serge Toubiana i Jean-Pierre Rehm “Nous circuits, nous comportaments” va marcar unes línies que també es van seguir a les taules rodones “Sortint del cinema”, amb Philippe Dubois, Leonardo Quaresima, Santos Zunzunegui i Jordi Balló, i “Cinema i televisió: diàlegs i recels”, amb Michel Reilhac, Enrico Ghezzi, Paulo Branco, Manuel Pérez Estremera i Paco Poch.

Presentacions
La reflexió intel·lectual que va conduir al MICEC’07 es va concretar en el llibre Derivas del cine europeo contemporáneo, editat per Domènec Font i Carlos Losilla, que analitza tant el conjunt del cinema europeu, des de les seves derives estètiques fins al seu panorama industrial, com casos concrets com els de Portugal, França, Alemanya o els països de l’Est. Per altra banda, durant el MICEC també es va presentar la revista Cahiers du cinéma – España.

Comunicacions presentades

Arroba, Álvaro: Sucursales de Hollywood en Europa

Asín, Manuel: Actoresdirectores en el cine francés contemporáneo

Barreiro, María Soliña: Una tragedia posmoderna: “La chica de la fábrica de cerillas”

Canga, Manuel: Il filo pericoloso delle cose.

Carrera, Pilar: Paradjanov el oscuro

Corominas, Jordi: Renovación del género negro en Europa: los casos de Romanzo criminale y 13 tzameti.

Djermanovic, Tamara: El exilio en el cine del Este

Fernández, Carolina: Hacia una nueva estética cinematográfica: posibilidades y retos en la era digital

González, Begoña: Pensar las fronteras desde el cine: el carácter limítrofe de lo humano según Angelopoulos

Hurtado, Joana: Quan el cinema interroga l’art.

Ibarz, Mercè: L’empremta del clàssics documentals en Joaquim Jordà: Vint anys no és res (2004) / Més enllà del mirall (2006)

Longhi, Ludovico: La cultura de los caimanes.

Markuš, Saša: La metaficción historiográfica en El libro negro (2006) de Paul Verhoven

Mouriño, José Manuel: Postales cinematográficas

Nunes, Alexandre: Hermenéutica y apología del cine de Alexander Sokurov

Rodríguez, Hilario J.: Un futuro sin porvenir

Ruiz, Natalia: Histoire(s) du cinéma: museo virtual, museo de lo real.

Sánchez, Anna Paula: Viaje y territorio. Percepción y apropiación de la naturaleza en el cine de Marc Recha.

Vidal Estévez, Manuel: Nanni Moretti o el cine del ironista dolorido.

Zavala, Diego: La figura heroica en El pequeño Dieter necesita volar (1997) de Werner Herzog. la hibridación de la narración mítica y el documental contemporáneo.

Zumalde, Imanol: El mosaico neotribal. El cine europeo frente al multiculturalismo.


MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA EUROPEU CONTEMPORANI 2008
Del 29 de maig al 6 de juny
Anar al web: MICEC'08

Poster MICEC 2008

La quarta edició del MICEC es va inaugurar amb la projecció del film Actrices, de Valeria Bruni Tedeschi, al Club Coliseum, i va repartir les seves projeccions i debats entre el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i els cinemes Renoir Floridablanca. Els seus focus d’atenció foren la revisió dels conceptes d’Europa i d’Història, la retrospectiva d’Arnaud Desplechin, el Maig del 68, les lliçons de cinema en el propi cinema, el cinema perifèric i el futur del cinema espanyol; a més, la mostra va servir de pantalla a moltes pel·lícules que no tenen lloc en els circuits comercials, algunes d’important repercussió posterior, com La cuestión humana, amb la presència del seu director Nicolas Klotz. El film de clausura fou El vuelo del globo rojo, realitzat per Hou Hsiao-hsien a França.

Llegir +

Europa i la Història, a debat
Un bon nombre de ponències i taules rodones del MICEC’08 van girar a l’entorn dels conceptes d’Europa i d’Història. Dins de l’espai Fòrum Europa – Diàleg Intercultural es va celebrar una Master Class de la filòsofa búlgara Julia Kristeva titulada “Existeix una cultura europea?” i una taula rodona sota el nom “L’altre, l’estrany, l’estranger”, on participaren teòrics espanyols i estrangers com ara Paolo Fabbri, Maria José Mondzian, Manuel Cruz, Jorge Lozano i Jordi Balló. Per altra banda, en els dies següents l’eix central del congrés fou un debat al voltant de la noció d’Història que va estar integrat per nombroses ponències i taules rodones; en aquest espai, titulat “(Re)pensar les històries”, van destacar les conferències de Thomas Elsaesser (“La història-palimpsest: itineraris en diagonal”), Michèle Lagny (“Ordre i temps de la història”), Dudley Andrew (“André Bazin i els orígens d’una idea estètica”), Santos Zunzunegui (“Historicitat de les teories, formes de la història”) i Domènec Font (“Vaivens de la història, espirals del temps”).

Arnaud Desplechin
El MICEC’08 va homenatjar el cineasta francès Arnaud Desplechin presentant, per primera vegada a l’Estat Espanyol, el conjunt de la seva obra: La vie des morts (1991), La sentinelle (1992), Comment je me suis disputé... ma vie sexuelle (1996), Esther Kahn (2000), Leó, en jouant “Dans la compagnie des hommes” (2003), Rois et reine (2004) i L’Aimée (2007) van passar per les pantalles donant a conèixer aquest cinema per on transiten vius i morts, pares i fills, amics i amants, teatre i cinema, tragèdia, somni i vodevil. Desplechin va assistir al MICEC i les constants de la seva obra foren analitzades en un debat amb la participació d’Emmanuel Burdeau, Jean-Michel Frodon, David Trueba, Àngel Quintana, Daniel V. Villamediana i Eulàlia Iglesias.

Maig del 68
Amb motiu del seu 40è aniversari, el MICEC va voler homenatjar els esdeveniments del Maig del 68 per a repensar el sentit que tenen avui en dia el seu contingut polític i les seves representacions cinematogràfiques. Aquestes foren les qüestions que vertebraren el debat entre els especialistes Manuel Vidal Estévez i Santos Zunzunegui i les projeccions vinculades: per una banda, films realitzats en els anys posteriors als fets, com Le vent d’est (Jean-Luc Godard, grup Dziga Vertov, 1970), el capítol “Mai 68 et tout ça” de Le fond de l’air est rouge (Chris Marker, 1977) o Mourir à 30 ans (Romain Goupil, 1982); per l’altra, obres contemporànies que observen el fenomen des del territori del mite: Soñadores (Bernardo Bertolucci, 2003) i Les amants réguliers (Philippe Garrel, 2005).

Lliçons de cinema
Entre les projeccions del MICEC es van situar quatre peces que proposen l’ensenyament del cinema a partir del propi cinema. Aquestes van ser The Pervert’s Guide to Cinema, de Sophie Fiennes, que segueix les lliçons del filòsof Slavoj Žižek; Auge in Auge – Eine deutsche Filmgeschichte, presentada al MICEC pels seus autors, Michael Althen i Hans Helmut Prinzler, que recorre la història del cinema alemany; La dernière utopie: la television selon Roberto Rossellini, de Jean-Louis Comolli, present a Barcelona, que ressegueix la trajectòria del director italià a la petita pantalla, i el projecte Chacun son cinéma, concebut per Gilles Jacob per a celebrar el 60è aniversari del Festival de Cannes: peces de 3 minuts de 35 cineastes de 25 països del món (Theo Angelopoulos, Olivier Assayas, Nanni Moretti, Lars von Trier...). A aquesta iniciativa col·lectiva cal sumar la pel·lícula sorpresa del MICEC’08, O Estado do Mundo, conformada per episodis dirigits per Chantal Akerman, Pedro Costa, Wang Bing, Apichatpong Weerasethakul, Vicente Ferraz i Ayisha Abraham.

Cinema perifèric
En el cinema europeu contemporani hi ha un gran nombre d’obres situades entre el documental i l’assaig fílmic, el cinema narratiu i l’obra experimental; són objectes fílmics no identificats que han omplert circuits alternatius, galeries i museus. El MICEC’08 va dedicar una atenció especial a tres cineastes que treballen en aquests territoris des del cinema digital: l’angloamericà Stephen Dwoskin, el francès Erik Bullot i l’alemany Romuald Karmakar, els dos darrers presents a Barcelona. A les projeccions dels seus films es van sumar altres experiències que circulen fora dels centres tradicionals, com les de Pedro Costa, Harun Farocki i Péter Forgács, present a Barcelona, i la Mostra de Nous Formats Festival Pocket Films – Movil Film Fest. La reflexió sobre la qüestió es va articular amb un debat on participaren el propi Bullot, Álvaro Arroba, Jaime Pena, Àngel Sala, Gonzalo de Pedro, Fernando de Felipe, Benoît Labourdette, Alberto Tognazzi i Josetxo Cerdán, i una taula rodona dedicada a la distribució i l’exhibició amb la presència de Claude Éric Poiroux, Enrique González Macho, Enric Pérez, Lluís Miñarro, Ramon Colom i Paco Poch.

Cinema espanyol contemporani
El MICEC es va voler preguntar si al nostre país es pot parlar d’un nou cinema, tot tractant de donar sentit a la multiplicitat de tendències i fenòmens que es produeixen a les pantalles. Per aquest motiu es van projectar alguns dels films més destacats de l’any, com ara El cant dels ocells, La soledad o Tuya siempre, i es va debatre l’estat actual de la qüestió amb dues taules rodones: un debat crític amb Jaime Pena, Javier Maqua, José Enrique Monterde, Xavier Pérez, Imma Merino i Carlos Losilla i un anàlisi de les perspectives futures a càrrec de Ángeles González Sinde, Manuel Gutiérrez Aragón, Felipe Vega, Jaume Balagueró, Cesc Gay, Jesús Garay, Javier Rebollo i Carlos F. Heredero.

Altres teòrics presents al MICEC’08 foren François Albéra, Adriano Aprà, Alain Bergala, Jean-Loup Bourget, Josep Maria Català, Jean Douchet, Bruno Fornara, Jesús González Requena, Cyril Neyrat, Manuel Palacio, Luc Vancheri i Antonio Weinrichter.



↑ INICI