• INICI
• INFORMACIÓ GENERAL
• EQUIP
• ENVIAMENT D'ARTICLES
• NÚMEROS ANTERIORS
• MATERIALS WEB

LA POESIA DE LA TERRA. EL CINEMA PORTUGUÈS: ACTE DE PRIMAVERA.

Gonzalo de Lucas

El 17 de novembre de 1973 va tenir lloc al Grande Auditório Gulbenkian de Lisboa la «més memorable sessió de cinema mai esdevinguda a Portugal», segons acostumava a relatar João Bénard da Costa¹. Roma, ciudad abierta (Roma, città aperta, 1945), prohibida llavors al país, va ser exhibida aquella única vegada, en una còpia sense subtítols, amb la presència de Roberto Rossellini i Henri Langlois. L’entusiasme del públic va ser tal que va generar el clam per una Lisboa oberta i el final del règim salazarista. Durant aquella reacció popular dels espectadors, Langlois va preveure l’eclosió de la Revolución de los Claveles, que succeiria quatre mesos més tard.

Aquella projecció va ser molt important per a impulsar el treball com a programador que João Bénard da Costa efectuaria més tard a la Cinemateca Portuguesa, convertint-la en una cantera de cineastes, un espai on la vida i el cinema es trobaven i l’estètica no oblidava la seva dimensió política. Ara que la majoria de filmoteques a Europa passen per una època de retallades i marginació, l’exemple de Bénard da Costa segueix sent extraordinari per a reivindicar la funció d’una filmoteca des de les vivències que pot generar.

La història del gran cinema portuguès és visible a través de la transmissió de formes i metodologies de producció, però sobretot d’una relació entre el cinema i el món en que la sensibilització davant la matèria de la realitat i els efectes del temps sobre ella, es treballa mitjançant imatges i sons que generen obertures entre ambdues bandes. Es tracta d’una història de filiacions i trobades com les que orbiten al voltant d’Acto da Primavera (1963), l’obra fundacional d’Oliveira al rodatge de la qual van treballar Paulo Rocha i António Reis. D’alguna manera, les figures d’Oliveira i Rossellini no només són l’embrió del millor cinema que es farà des de llavors a Portugal, sinó d’algunes de les idees que travessaran la modernitat cinematogràfica als 70 i encara després.

D’algunes d’aquestes filiacions tracta aquest número, originat des del desig de veure i reveure algunes d’aquelles pel·lícules, i partint de la invenció formal d’Acto da primavera i la seva influència. Avui en dia el cinema portuguès acostuma a estar present en la majoria de festivals, però la seva història profunda i llarga segueix desconeguda. Fins i tot grans films com Mudar de Vida (1966) o A ilha dos amores (1982) de Paulo Rocha, Trás-os-Montes (1976) o Ana (1983) d’António Reis i Margarida Cordeiro, o O passado e o Presente (1972) o la pròpia Acto da Primavera d’Oliveira són excepcionalment projectades fora de Portugal², no diguem ja altres pel·lícules de cineastes de menys renom, des d’Alberto Seixas Santos a Rita Azevedo Gomes. No obstant això, cada trobada amb aquests films pot tenir quelcom d’eclosió, de germinació o floriment d’un cinema que treballa la “poesia de la terra”³.

NOTES A PEU DE PÀGINA

1 / Vegeu per exemple «A superficialidade dos homens», de João Bénard da Costa, publicada al dossier de la revista brasilera Foco: http://focorevistadecinema.com.br/FOCO1/benard-rossellini.htm

2 / És important assenyalar que des de fa anys, els treballs com a editor i programador de Roberto Turigliatto, de Jaime Pena al CGAI, els dossiers de la revista Lumière dedicats a Rocha i Oliveira, o cicles com el de Federico Rossin sobre la revolució portuguesa, per citar alguns, estan creant espais per a aquestes trobades, la seva documentació i la seva discussió.

3 / Per recuperar el títol del preciós llibre dedicat a Reis i Cordeiro: MOUTINHO, Anabela i DA GRAÇA, Lobo (1997). António Reis e Margarida Cordeiro. A poesia da terra. Faro: Cineclub de Faro.