EZTETYKA

Albert Elduque

BIBLIOGRAFIA

A la introducció del seu volum A Ponte Clandestina, el desaparegut crític José Carlos Avellar establia un vincle molt estret entre l’ebullició teòrica i la producció fílmica en el Nuevo Cine Latinoamericano dels anys seixanta i setanta: els nombrosos manifestos signats per Fernando Birri, Glauber Rocha, Fernando E. Solanas i Octavio Getino, Julio García Espinosa, Jorge Sanjinés i Tomás Gutiérrez Alea dialogaven amb les seves pel·lícules, en un intercanvi entre paraules i imatges, text i moviment, teoria i pràctica, on les dues formes es retroalimentaven sense parar. Per a Avellar, «podem intentar percebre la teoria com un text veí del guió. Com una forma de somniar formes que encara no existeixen més enllà de pensar experiències ja viscudes; com a forma de generar imatges; de fer cinema; de veure una pel·lícula no realitzada però ja pressentida; de suggerir models de dramatúrgies cinematogràfiques de la mateixa manera que un guió suggereix una pel·lícula» (1995: 7). Del text al film, doncs. I, com el mateix Avellar proposaria, podem pensar-ho també a la inversa: de l’obra a la teoria.

Malauradament, el Nuevo Cine Latinoamericano i els seus manifestos s’han considerat en molts casos inextricablement lligats als seus països d’origen i a les dècades en què van sorgir, efervescents en moviments d’emancipació política i cultural. Quan està a punt de complir-se mig segle del V Festival de Cine de Viña del Mar (1967), fundació simbòlica d’un moviment que ja portava anys en marxa, aquesta delimitació geogràfica i històrica demana ser superada. Les teories i les pel·lícules del Nuevo Cine Latinoamericano es desplacen i retornen, no com a peces de museu, sinó com a interlocutores del nostre aquí i ara. Per això en aquest número hem volgut preguntar-nos per la vigència que aquells textos i aquells films tenen avui dia, com poden ajudar-nos a pensar el nostre present, i com aquest present els il·lumina i els dóna una nova energia.

És moment de preguntar-se com els seus clams teòrics poden ser valuosos en un temps d’incertesa, o d’explorar com la seva recuperació en forma de mite pot fer renéixer esperances i utopies, com fa Eryk Rocha a Cinema Novo (2016). És moment de reveure la seva crítica al cinema com a institució elitista i burgesa, apostant per l’art popular defensat per García Espinosa o per formes de creació col·lectiva i no professional en territoris marginats, ja sigui en les comunitats indígenes a qui Sanjinés va donar veu o en nombrosos projectes de cinema a les escoles. És moment de pensar com aquest cinema pot transformar la realitat, ja sigui amb la fórmula del newsreel o a partir de la ficció, com suggereix un bell text d’Avellar que hem cregut important recuperar. I tot plegat considerant sempre les formes cinematogràfiques: figures, plans, muntatge.

El Nuevo Cine Latinoamericano va proposar un acostament sensible entre pel·lícula i públic, art i vida, ficció i realitat, estètica i política. De la mateixa manera que els manifestos contenen un film en potència, i les pel·lícules una nova realitat que pot germinar, els textos i les imatges d’aquella època es presenten, avui, com embrions de noves experiències en el cinema i en la vida, i en la borrosa frontera que els ajunta i els separa. Aquella potència textual i fílmica dels seixanta, que feia emergir la tensió entre un món real i un món possible, és també la que es genera avui entre un passat històric i un futur a imaginar, entre l’ahir i el demà; els textos que integren aquest dossier són, doncs, frontisses d’un pensament que parteix de paraules i plans coneguts, però que s’obre cap a les aventures d’una realitat a construir.

Nelson Pereira dos Santos, Ruy Guerra, Joaquim Pedro de Andrade, Walter Lima Jr., Zelito Viana, Luiz Carlos Barreto, Glauber Rocha i Leon Hirszman

Nelson Pereira dos Santos, Ruy Guerra, Joaquim Pedro de Andrade, Walter Lima Jr., Zelito Viana, Luiz Carlos Barreto, Glauber Rocha i Leon Hirszman

 

 

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

AVELLAR, José Carlos (1995). A ponte clandestina: Birri, Glauber, Solanas, García Espinosa, Sanjinés, Alea – Teorias de cinema na América Latina. Rio de Janeiro: 34, EDUSP.