A la introducció del seu volum A Ponte Clandestina, el desaparegut crític José Carlos Avellar establia un vincle molt estret entre l’ebullició teòrica i la producció fílmica en el Nuevo Cine Latinoamericano dels anys seixanta i setanta: els nombrosos manifestos signats per Fernando Birri, Glauber Rocha, Fernando E. Solanas i Octavio Getino, Julio García Espinosa, Jorge Sanjinés i Tomás Gutiérrez Alea dialogaven amb les seves pel·lícules, en un intercanvi entre paraules i imatges, text i moviment, teoria i pràctica, on les dues formes es retroalimentaven sense parar. Per a Avellar, «podem intentar percebre la teoria com un text veí del guió. Com una forma de somniar formes que encara no existeixen més enllà de pensar experiències ja viscudes; com a forma de generar imatges; de fer cinema; de veure una pel·lícula no realitzada però ja pressentida; de suggerir models de dramatúrgies cinematogràfiques de la mateixa manera que un guió suggereix una pel·lícula» (1995: 7). Del text al film, doncs. I, com el mateix Avellar proposaria, podem pensar-ho també a la inversa: de l’obra a la teoria.
Malauradament, el Nuevo Cine Latinoamericano i els seus manifestos s’han considerat en molts casos inextricablement lligats als seus països d’origen i a les dècades en què van sorgir, efervescents en moviments d’emancipació política i cultural. Quan està a punt de complir-se mig segle del V Festival de Cine de Viña del Mar (1967), fundació simbòlica d’un moviment que ja portava anys en marxa, aquesta delimitació geogràfica i històrica demana ser superada. Les teories i les pel·lícules del Nuevo Cine Latinoamericano es desplacen i retornen, no com a peces de museu, sinó com a interlocutores del nostre aquí i ara. Per això en aquest número hem volgut preguntar-nos per la vigència que aquells textos i aquells films tenen avui dia, com poden ajudar-nos a pensar el nostre present, i com aquest present els il·lumina i els dóna una nova energia.
És moment de preguntar-se com els seus clams teòrics poden ser valuosos en un temps d’incertesa, o d’explorar com la seva recuperació en forma de mite pot fer renéixer esperances i utopies, com fa Eryk Rocha a Cinema Novo (2016). És moment de reveure la seva crítica al cinema com a institució elitista i burgesa, apostant per l’art popular defensat per García Espinosa o per formes de creació col·lectiva i no professional en territoris marginats, ja sigui en les comunitats indígenes a qui Sanjinés va donar veu o en nombrosos projectes de cinema a les escoles. És moment de pensar com aquest cinema pot transformar la realitat, ja sigui amb la fórmula del newsreel o a partir de la ficció, com suggereix un bell text d’Avellar que hem cregut important recuperar. I tot plegat considerant sempre les formes cinematogràfiques: figures, plans, muntatge.
El Nuevo Cine Latinoamericano va proposar un acostament sensible entre pel·lícula i públic, art i vida, ficció i realitat, estètica i política. De la mateixa manera que els manifestos contenen un film en potència, i les pel·lícules una nova realitat que pot germinar, els textos i les imatges d’aquella època es presenten, avui, com embrions de noves experiències en el cinema i en la vida, i en la borrosa frontera que els ajunta i els separa. Aquella potència textual i fílmica dels seixanta, que feia emergir la tensió entre un món real i un món possible, és també la que es genera avui entre un passat històric i un futur a imaginar, entre l’ahir i el demà; els textos que integren aquest dossier són, doncs, frontisses d’un pensament que parteix de paraules i plans coneguts, però que s’obre cap a les aventures d’una realitat a construir.
AVELLAR, José Carlos (1995). A ponte clandestina: Birri, Glauber, Solanas, García Espinosa, Sanjinés, Alea – Teorias de cinema na América Latina. Rio de Janeiro: 34, EDUSP.
Editorial. Eztetyka
Albert Elduque
Revolució
Jorge Sanjinés
Tricontinental
Glauber Rocha
Godard per Solanas. Solanas per Godard
ean-Luc Godard i Fernando Solanas
Un cinema de combat al costat del poble. Entrevista amb el cineasta bolivià Jorge Sanjinés
Cristina Alvares Beskow
Conversa amb Eryk Rocha: El llegat de l’etern
Carolina Sourdis (amb la col·laboració d’Andrés Pedraza)
L’amateur necessari. Cinema, educació i política. Entrevista amb Cezar Migliorin
Albert Elduque
Llegir els manifestos del Tercer Cine llatinoamericà en la urgència del nostre present
Moira Fradinger
De l’imperfecte al popular
Maria Alzuguir Gutierrez
El retorn del newsreel (2011-2016) a les representacions fílmiques contemporànies de l’esdeveniment polític
Raquel Schefer
ImagiNació
José Carlos Avellar
TEN BRINK, Joram i OPPENHEIMER, Joshua (eds.) Killer Images. Documentary Film, Memory and the Performance of Violence
Bruno Hachero Hernández
MONTIEL, Alejandro; MORAL, Javier i CANET, Fernando (coord.) Javier Maqua: más que un cineasta. Volums 1 i 2
Alan Salvadó Romero