REVOLUCIÓ

Jorge Sanjinés

COM CITAR AQUEST ARTICLE?

SANJINÉS, JORGE, "Revolució" a: Cinema Comparat/ive Cinema, vol. 4, n. 9, 2016, pp. 9-10

DESCARREGAR EN PDF

 

 

Revolución

Revolución (Jorge Sanjinés, Óscar Soria, 1963)

PREGUIÓ

 

INTRODUCCIÓ

1] L’home viu malament. Habita en forats, entre escombraries i deixalles, en coves, en tuguris, en cases col·lectives, als carrers.

2] L’abocador és el millor substitut de tot el que el captaire no té o ha perdut. Hi troba els poquíssims objectes que fa servir, se’n nodreix, s’hi vesteix. S’hi lliura per a tota la vida. I hi està quan li arriba la mort.

3] L’home treballa com una bèstia. Carrega robers, pianos, embalums enormes i pesats. L’home és flac i vell. És cec i treballa, treballa.

4] L’home és coix, cec, pobre. No té res tret de la seva malaltia i la seva vellesa. Demana almoina, demana ajuda. La gent passa sense sentir-lo, sense veure’l. Ningú nota que existeix. Lentament es consumeix, s’empetiteix, s’aprima.

5] I a l’alba, nens que potser demà seran homes dormen en un forat. Les seves flassades són papers. Tenen fred.

 

SEGONA SEQÜÈNCIA

1] Hi ha un home que treballa content. Té molta feina. Ha de treballar de pressa: construeix taüts per a nens. El seu taller està ple de taüts per a nens. Taüts que esperen torn, que ja tenen nom i edat.

2] Hi ha mares que porten a la mirada la mort de tots els seus fills.

 

TERCERA SEQÜÈNCIA

1] Però el poble es reuneix i escolta la veu del líder. El poble crida i aplaudeix. S’enrabia i s’enfervoreix. Reclama feina, pa, millor vida. El líder clama i denuncia; acusa i agita el poble.

2] Ben aviat la repressió, el pal i la violència es fan presents. Ben aviat tot és caos i foscor, plor, sang, agonia...

 

QUARTA SEQÜÈNCIA

1] El silenci de la cel·la. La impassible fermesa de les reixes que inútilment sacsegen les mans derrotades. I, sobtadament, esclata l’anunci de mort per als qui es van rebel·lar contra la gana.

2] L’anunci de mort creix horriblement, insuportablement i passa per les mirades tràgiques dels que van a morir...

 

CINQUENA SEQÜÈNCIA

1] Redoblar de tambors, sostingut. Redoblament de mort. Els peus del poble en línia. Els fusells apunten. Cada rostre viu la llum en silenci, intensament. Cada home està sol davant de la seva pròpia mort.

2] Els peus del poble en fila. L’última mirada a la vida. Esclata la descàrrega i la vida fuig, es desploma. Els ulls fixos, vidriosos; les boques obertes i fosques. Tot s’ha acabat.

 

SISENA SEQÜÈNCIA

1] Campanes. Un carregador porta sobre les seves espatlles un gran taüt. Les vídues, les mares, les mantes negres, les llàgrimes: la vetlla del que ha partit i jeu immòbil.

2] L’enterrament és una desfilada. És encara plor, però ja és amenaça.

3] Un vell es persigna i resa per a una ànima. Per a l’ànima del poble mort. Que ha mort en el José, en el Dionisio, en el Valerio, en el Pedro, en el Sandalio...

 

SETENA SEQÜÈNCIA

1] Sona la sirena de la fàbrica. S’ha donat el senyal de parada. I altra vegada el poble es diu a si mateix: «Cal conquerir la vida donant-la. Cal morir per viure!»

2] I aquest poble antic, tràgic, llança pedres, esgrimeix pals, trossos de ferro i derroca soldats, sequaços. Conquereix armes, sorgeix entre parets, travessa carrerons, les metralladores ràpides. Es parapeta, corre i pren posicions. Està decidit. Ja res no importa. Hi ha una estranya fe vital en els ulls dels qui van a morir o viure, en el seu pols que no tremola ni cedeix.

3] El poble ara espera i observa. Calla, mortalment...

4] Vénen des de lluny els soldats. Avancen incontenibles. Els seus ulls són del mateix plom que les seves bales. Avancen.

 

VUITENA SEQÜÈNCIA

1] Un nen brut i espantat ens mira. Un altre nen ens mira. Apareix un altre, amb la seva gorreta trencada i els seus ulls tristos. I encara un altre amb el cabell regirat i la camisa a trossos...

2] De sobte, la lluita esclata. Els trets esquincen el silenci. Un nen, vestit amb draps i petitó, s’atemoreix. Una ràfega de trets el fa estremir.

3] El poble combat, combat per aquesta tristesa, per aquesta camisa a trossos, per aquests ulls apagats. Les bales sonen i els nens estan famolencs, no saben res. Els nens estan tristos, flacs. Ostres, cal fer alguna cosa!

 

FOS TANCA

 

 

Inclòs a Sanjinés, Jorge i Grupo Ukamau (1979). Teoría y práctica de un cine junto al pueblo. México: Siglo XXI de España Editores.