• INICI
• INFORMACIÓ GENERAL
• EQUIP
• ENVIAMENT D'ARTICLES
• NÚMEROS ANTERIORS
• MATERIALS WEB

EDITORIAL. MANNY FARBER: SISTEMES DE MOVIMENT

Gonzalo de Lucas

Per a José Luis Guarner, 1937-1993

Sempre m'he considerat un individu polític perquè presento
sense parar un programa contra o a favor d'alguna cosa.
Manny Farber (1998: 354)

Les idees crítiques no són encerts del judici ni concerneixen al bon gust. La inclinació principal i fins i tot única de molts crítics de cinema, malgrat això, és procurar quedar bé en l’exposició del seu gust, d’aquí la previsibilitat o redundància entre textos.

Les idees de Farber sorgeixen de la visió i moviment entre llenguatge i imatge, allí on es reflecteixen les contradiccions artístiques i també les contradiccions de les valoracions provisionals que ens fem sobre elles: l’ull com una placa sensible que no fixa, sinó que sempre es mou, canviant emocionalment segons la reacció química al lloc -la sala en què es veu el film- o del propi cos -segons l’ànim, l’època que s’estigui passant, etc.-. D’aquest procés de revelat sorgeixen les idees visuals que, per produir-les i sostenir-les per escrit, exigeixen el treball de no jerarquitzar entre l’observació del centre i la perifèria de l’enquadrament, entre l’aparentment gran o important i el petit o banal.

L’escriptura de Farber regala llavors una sensibilització davant cada instant del cinema «en què el Director (i els intèrprets, per descomptat) hagi encertat a suprimir-se personalment el més possible, i en comptes de fer que la pel·lícula serveixi a una intenció o missatge (o seu o dels Diners), s’hagi deixat arrossegar per alguna ocasió que se li oferia per tal que el joc mateix de la “escriptura del moviment” digués alguna cosa que fes palpitar els cors i ajudés a la raó a penetrar en la impossibilitat del Temps» (GARCÍA CALVO, 1995: 105).

En la lectura de Farber observem que, de la mateixa manera que Bresson oposava el seu Cinematògraf al Cinema, la seva escriptura posseïa una altra matèria a la de la crítica, era un altre ofici. Els articles de Farber són processos creatius, igual que les seves pintures: alguna cosa que troba aquí, misteriosament, la seva forma més justa i exacta possible, el seu ritme intraduïble. 

Els seus escrits parteixen dels processos del cinema per apuntar una meditació sobre els ritmes del llenguatge. L’última frase de l’últim article que va escriure, al costat de Patricia Patterson, està dedicat a Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles (Chantal Akerman, 1975) i comença: «Watching the luminously magical space of a washing-smoothing-cooking-slicing-kneading near-peasant….» (FARBER, 2009: 769). Tot el muntatge de les tasques domèstiques i de l’espai de Jeanne Dielman, que Akerman mostra al llarg de tres hores, és remuntat en una sola frase, com si el temps dilatat i sostingut del film hagués esclatat, a través del ritme verbal, en una arrencada de sobtada velocitat que alhora comprimeix la durada expressiva original: misteri, impossibilitat del temps. 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

FARBER, Manny (1998). Negative Space. Manny Farber on the Movies. Expanded edition. New York. Da Capo Press.

FARBER, Manny (2009). Farber on Film. The Complete Film Writings of Manny Farber. POLITO, Robert (Ed.). New York. The Library of America.

GARCÍA CALVO, Agustín (1995). Técnica y política del Cinematográfo: razón pública frente al consumo privado. Archipiélago. Cuadernos de crítica de la cultura. Nº22, tardor, pp. 103-107.