• INICI
• INFORMACIÓ GENERAL
• EQUIP
• ENVIAMENT D'ARTICLES
• NÚMEROS ANTERIORS
• MATERIALS WEB

EDITORIAL. PEDAGOGIES DE LA CREACIÓ

Gonzalo de Lucas

I

Susan Ray: «Crec que a en Nick li encantava ser professor, especialment en aquella època. La docència li proporcionava un laboratori on poder indagar en el seu ofici i en els individus. Ser professor l’ajudava a clarificar els seus pensaments i a esbossar algunes conclusions. Ser professor li permetia guiar i criar la gent jove com ell mateix havia estat guiat i educat i havia trobat a faltar haver estat guiat i educat. En Nick es va entregar completament als seus alumnes de la mateixa manera que la majoria d’ells també se li va entregar. Crec que sentia una pau nova en aquells moments. Aquells moments tenien la tendresa d’una planta de cultiu just abans de la primera gelada» (RAY, 1993: 34).

II

Una activitat important per a molts cineastes és la docència en escoles de cinema, universitats i altres espais formatius, amb freqüència vinculada a l’acompanyament de processos creatius. Tanmateix, tret d’alguns llibres que han deixat testimoni de les classes, per exemple, de Nicholas Ray, Jean-Luc Godard, Jerry Lewis, Sergei Eisenstein o Raúl Ruiz, aquestes accions estan molt menys documentades del que seria desitjable.

El present número s’organitza en tres parts en diàleg. Les dues primeres reuneixen algunes reflexions sobre experiències i metodologies de la transmissió del veure i el filmar. Des de les escoles de primària fins a les universitats, totes tenen en comú l’aproximació comparativa a les formes de cinema mitjançant els visionats de fragments projectats a classe, i la capacitat de generar entre els estudiants experiències estètiques –d’espectador i cineasta–, evitant els riscos de l’academicisme i fent del cinema una història viva i viscuda.

En les dues converses inicials, José Luis Guerin i Alain Bergala exposen, a partir d’algunes de les seves pràctiques formatives, el mode en què articulen el visionat com a experiència de la creació, i els constants diàlegs entre ser espectador cineasta i cineasta espectador. En la segona part, es desenvolupa el mode en què es plantegen aquestes i altres qüestions a Cinema en curs, programa de pedagogia del cinema a escoles i instituts. En la tercera i última part, se suma l’estudi dels casos específics de dos cineastes, Mikhail Romm –i la seva docència a VGIK– i Joaquim Jordà, que van generar filiacions o pràctiques col·laboratives en contextos polítics diferents.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

RAY, Nicholas (1993). I Was Interrumpted. Nicholas Ray on Making Movies. RAY, Susan (Ed.). Berkeley. University of California Press.