ccc10 portada cat

DESCARREGAR NÚMERO EN PDF

Nº 10 L'STAR SYSTEM DES D'EUROPA: ACTUALITAT DELS STAR STUDIES

Editorial. L’star system des d’Europa: actualitat dels star studies
Núria Bou i Xavier Pérez

ARTICLES

Els Star Studies a Europa

RESUM

Aquest assaig proposa una succinta consideració d’alguns dels components clau del que s’ha anomenat “star studies europeus”. Més que una revisió englobant de la literatura acadèmica sobre estrelles i estrellat europeus concebuda a Europa, es limita a una mostra relativament petita d’estudis influents publicats en anglès. Dividida en tres seccions principals –abans de Stars, Stars i després de Stars–, l’assaig analitza el següent: estudis europeus sobre l’estrellat que van precedir la publicació el 1979 de Stars, de Richard Dyer; els conceptes i mètodes clau usats per Dyer a Stars; i una sèrie de star studies publicats per acadèmics europeus al segle XXI, alguns dels quals han desenvolupat el treball de Dyer mentre que d’altres se n’han desmarcat significativament, acostant-se a d’altres temes i usant metodologies alternatives per explorar-los. Fins i tot un panorama limitat als estudis que s’han publicat en anglès demostra que els star studies s’han estès al llarg de moltes nacions europees, grans i petites, i que s’ha dut a terme un important treball sobre les estrelles i l’estrellat cinematogràfics, especialment des del 2000. Tot això ha estat fonamental per sostenir la vitalitat i diversitat d’aquesta rica branca dels film studies.

Martin Shingler

Per fixar l’efímer

RESUM

Durant molt de temps la interpretació de l’actor, i més precisament l’especificitat de la interpretació de l’actor de cinema, es va considerar quelcom perifèric i insignificant dins de la crítica i l’anàlisi cinematogràfiques. Els estudis actorals, de fet, parteixen de la paradoxa de tenir una voluntat normativa en una àrea que sembla resistir-se a l’objectivitat científica: l’actor es va observar durant molt de temps com l’efímer, i la nostra relació amb ell està basada essencialment en l’afecte. Per això, l’anàlisi de la interpretació serà fonamentalment diferent de la de la posada en escena, malgrat desenvolupar-se també en una lògica d’observació, descripció i comentari. Partint d’aquestes premisses, en aquest article abordarem tres registres gestuals de l’actor, que són treballats simultàniament i que es dosen o privilegien segons la seva naturalesa o l’instant de la pel•lícula: el creïble, que té a veure amb l’ordinari o veritable i concerneix el personatge; el teatral, que agrupa les convencions i els manierismes i es refereix a l’intèrpret, i l’ornamental, que agrupa allò que té a veure amb el no-natural i la coreografia i concerneix el que concep, que pot ser l’actor, el director o una conjunció de tots dos.

Christian Viviani

Tipologies de l’estrellat durant el franquisme: algunes fórmules dominants

RESUM

L’article proposa una metodologia per estudiar el fenomen de l’estrellat cinematogràfic durant el franquisme des d’una perspectiva històrica. Partint de la idea que el fenomen espanyol, malgrat el context de la dictadura, no pot entendre’s al marge de les tendències transnacionals en la configuració de la indústria, s’ofereixen tres models fonamentals. El primer es defineix per la hibridació del cinema amb altres formes d’entreteniment popular en la consolidació del sonor, sobretot les provinents de la cançó i del teatre de varietats. Aquestes figures desenvolupen una iconografia en què s’entremesclen característiques de diferents formes d’espectacle i que tindrà una continuïtat al cinema de la dictadura a través del gènere de l’espanyolada o de les pel•lícules protagonitzades per cantants. El segon es refereix a un model d’indústria consolidat, del qual la companyia Cifesa n’és el màxim exponent, en què la figura de les estrelles és l’eix fonamental sobre el qual s’orienta la política de la productora. D’aquesta manera, les estrelles es converteixen en objecte d’experimentació en diferents gèneres narratius i també iconogràficament amb la finalitat d’anar renovant i retroalimentant la seva imatge de cara al públic. El tercer model es refereix a figures d’una potent i poc emmotllable aparença iconogràfica que caracteritzarà les produccions cinematogràfiques immediatament posteriors a la caiguda dels grans estudis en els anys cinquanta. La seva força cohesiva per a la producció exigeix la màxima expressió del seu valor icònic i el seu erotisme. Per il•lustrar cadascun d’aquests models, s’ofereixen tres casos d’estudi que permeten observar amb una mica més de detall les carreres d’Imperio Argentina, Amparo Rivelles i Sara Montiel, cadascuna d’elles com a màxim exponent dels models proposats.

Vicente J. Benet

Perspectives, models i figures de l’estudi del divisme a Itàlia

RESUM

El lloc privilegiat que l’actor ha tingut històricament en la transmissió de la cultura popular a Itàlia, gresol de la commedia dell’arte i dels mètodes escènics que conduirien al teatre modern a Europa, permet una tradició figurativa rica en models i de fort impacte cultural. El cinema perpetua aquesta circumstància, i alguns dels moments essencials de la història del film italià es deuen a la capacitat expressiva dels actors i de les actrius, des del primitiu cinema de dives dels anys deu fins a l’impacte de les estrelles italianes transnacionals dels anys cinquanta i seixanta. Aquestes raons essencials fan d’Itàlia un context especialment interessant per a una observació dels star studies, ja que l’impacte de les seves estrelles sembla motivar el debat sobre l’actor abans que l’esplendor del cinema clàssic americà propiciï el desenvolupament d’una metodologia sòlida. Prenent com a guia l’interès cap a determinats models figuratius, aquest article pretén elaborar una cartografia essencial dels estudis divístics a Itàlia, des dels seus orígens, passant per les seves primeres manifestacions sòlides en els anys cinquanta i arribant fins a l’actualitat, tenint en compte les seves perspectives essencials, els seus models més freqüents i els discursos que plantegen les perspectives actuals.

Marga Carnicé Mur

FILMS EN DISCUSSIÓ. ENTREVISTES

Gitanes blanques: Entrevista a Eva Woods Peiró

RESUM

L’entrevista a la hispanista Eva Woods Peiró aborda els temes presents en el seu llibre White Gypsies: Race and Stardom in Spanish Musicals, que estudia algunes de les estrelles femenines més rellevants del cinema folklòric musical espanyol entre les dècades dels vint i els quaranta, des d’una perspectiva transversal que aborda temes d’estrellat, gènere i, sobretot, raça. Woods Peiró analitza folklòriques com Raquel Meller o Imperio Argentina, dones blanques que esdevingueren populars, contradictòriament, per la seva encarnació en pantalla de personatges femenins d’ètnia romaní. L’estudi d’aquestes “gitanes blanques” permet a Woods Peiró abordar qüestions escassament tractades en la historiografia del cinema espanyol: des de la representació fílmica de la raça i el gènere a la idea de l’estrellat com a narrativa d’ascens social. L’autora conclou que aquestes figures, al mateix temps que afavorien un discurs nacional d’assimilació racial no problemàtica, contenien en el seu interior un component transgressor per encarnar uns personatges mestissos en films extremadament populars.

María Adell

Un tren que descarrila. Existeix un star system europeu? Conversa amb Axelle Ropert

RESUM

La cineasta i crítica (ex-redactora en cap de La Lettre du Cinéma) Axelle Ropert analitza la figura de l’actor com a estrella al cinema europeu en relació amb l’star system americà. Després de desplegar el seu punt de vista sobre certes estrelles hollywoodenques (Katharine Hepburn, Gene Tierney), la cineasta aborda les qüestions següents: Existeix un star system europeu? Quin seria el seu gest fundador? Quins cineastes han creat, particularment al cinema francès, vies plàstiques de la composició de l’actor? Com reaccionar a la crítica feminista de l’star system americà? Com a crítica i cineasta francesa, Ropert ha de fer front a la possible evolució ideològica que la política dels autors ha pogut imposar a la figura de l’estrella, i la possibilitat que la Nouvelle Vague hagi modificat al cinema francès la noció d’estrella, contaminant-la amb la d’icona. L’entrevista se centra en la part final en les grans famílies de la direcció d’actors a França: la bressoniana i la descendent de Pialat, i en la possible influència que la pintura pot exercir en el treball del cineasta amb l’actor com a matèria.

Fernanzo Ganzo

DOCUMENTS

El joc de les 7 famílies: Les famílies d’actrius
Axelle Ropert

El cinema i els actors
García Figar

Tot preguntant als directors: ¿A quin actor estranger correspon la personalitat de...?
Josefina de la Torre

RESSENYES

GODART, Caroline. The Dimensions of Difference: Space, Time and Bodies in Women’s Cinema and Continental Philosophy.
Fang Qi

BRADATAN, Costica; UNGUREANU, Camil (eds.) Cinema and Sacrifice.
Rebecca Anne Peters

 

 

CALL FOR PAPERS Nº 15

Data límit d'enviament: [PRORROGAT] 30 de gener 2020.

Més informació AQUÍ.

 

Nº 9 EZTETYKA

Editorial. Eztetyka
Albert Elduque

DOCUMENTS

Revolució
Jorge Sanjinés

Tricontinental
Glauber Rocha

Godard per Solanas. Solanas per Godard
ean-Luc Godard i Fernando Solanas

FILMS EN DISCUSSIÓ. ENTREVISTES

Un cinema de combat al costat del poble. Entrevista amb el cineasta bolivià Jorge Sanjinés
Cristina Alvares Beskow

Conversa amb Eryk Rocha: El llegat de l’etern
Carolina Sourdis (amb la col·laboració d’Andrés Pedraza)

L’amateur necessari. Cinema, educació i política. Entrevista amb Cezar Migliorin
Albert Elduque

ARTICLES

Llegir els manifestos del Tercer Cine llatinoamericà en la urgència del nostre present
Moira Fradinger

De l’imperfecte al popular
Maria Alzuguir Gutierrez

El retorn del newsreel (2011-2016) a les representacions fílmiques contemporànies de l’esdeveniment polític
Raquel Schefer

ImagiNació
José Carlos Avellar

RESSENYA

TEN BRINK, Joram i OPPENHEIMER, Joshua (eds.) Killer Images. Documentary Film, Memory and the Performance of Violence
Bruno Hachero Hernández

MONTIEL, Alejandro; MORAL, Javier i CANET, Fernando (coord.) Javier Maqua: más que un cineasta. Volums 1 i 2
Alan Salvadó Romero