n04 poartada cat

DESCARREGAR NÚMERO EN PDF

Nº 4 MANNY FARBER: SISTEMES DE MOVIMENT

Editorial
Gonzalo de Lucas

FILMS EN DISCUSSIÓ. ENTREVISTA

La llei del quadre

RESUM

En aquesta conversa, Jean-Pierre Gorin i Kent Jones evoquen i comenten els mètodes de treball i algunes idees principals en l’obra de Manny Farber, i el seu contrast amb els mètodes habituals en la crítica de cinema. En la seva escriptura, hi ha una acceptació de les pròpies contradiccions, defugint la categorització i classificació agressiva, i evitant partir de la sinopsi: Farber va buscar en les pel·lícules l’ADN de la seva època, va concebre el treball cinematogràfic com una acció, les imatges com a plurals, centrant moltes de les seves observacions en el cos de l’actor, el set o la musicalitat del film.

Jean-Pierre Gorin i Kent Jones

DOCUMENTS. 4 ARTICLES DE FARBER

El Gimp
Manny Farber

Les pel·lícules d'Ozu
Manny Farber

Rainer Werner Fassbinder
Manny Farber i Patricia Patterson

Agee, més a prop teu, el meu vell amic (1965)
Manny Farber

DOCUMENTS. INTRODUCCIONS A L'OBRA DE MANNY FARBER

Presentació d'Arte Termita contra Arte Elefante Blanco y otros escritos sobre cine'
José Luis Guarner

El tèrmit l'encerta. La crítica subterrània de Manny Farber
Jim Hoberman

Prefaci a 'Espai negatiu'
Robert Walsh

Altres carreteres, altres vies
Robert Polito

L'espai fílmic segons Farber
Patrice Rollet

ARTICLES

Híbrid: les nostres vides junts

RESUM

Aquest article comenta la trajectòria de Manny Farber i els seus canvis estilístics a partir de l’entrada de Patricia Patterson en la seva vida, i de les influències i aportacions que la relació entre tots dos va generar en la metodologia, tècniques i estètica de la seva obra crítica i pictòrica, mitjançant una obertura de la sensibilitat que es manifesta en diferents etapes del seu treball.

Robert Walsh

La dramatúrgia de la presència

RESUM

El cineasta Albert Serra, a partir de La decadència de l’actor (1957) i altres textos de Manny Farber, reflexiona en aquest article sobre diferents models d’interpretació dels actors i sobre la seva pròpia metodologia de filmació dels actors. Contraposant la puresa mecànica de Keaton o Laurel i Hardy, al progressiu treball intel·lectual de Chaplin, Serra assenyala que un actor no ha d’oferir significats, sinó ser l’emoció que es deriva de la dramatúrgia de la seva presència, tal com resulta en els films de Warhol, Carmelo Bene o Jean-Marie Straub. D’acord amb Farber, comenta que l’actor no pot estar «viu» mentre que personatge i preservar al mateix temps l’estil del film: l’estil és ell. L’actor fa la simbiosi amb el decorat, amb el ritme, amb el color. Per aquest motiu, l’actor ha d’evitar l’aparició de la psicologia. D’aquesta manera, Serra explica que la seva decisió de rodar en digital obeeix al fet que es tracta d’un format més simple per servir als actors com a performers, i que la seva metodologia es resumeix en el principi que la tècnica ha d’estar sempre preparada per captar la inspiració de l’actor, i que aquesta pot arribar en el moment i circumstància més imprevists. Qualsevol que sigui la forma d’aquesta espera, aquesta produeix una tensió, i d’alguna cosa tan simple com això sorgeix la posada en escena més refinada, perquè és latent.

Albert Serra

El mentider amable. Algunes qüestions sobre la crítica de cinema a partir del cas Farber/Agee/Schefer

RESUM

L’article aborda l’escriptura de Manny Farber i la seva concepció de la crítica, a partir d’un text que va escriure sobre James Agee. A partir de la relació comparativa entre tots dos escriptors, es reflexiona sobre la funció del crític avui dia i sobre la naturalesa de la seva tasca: restituir l’essència d’una pel·lícula i l’essència de la seva època, i traçar en cru el seu autoretrat, recorrent així tres empremtes dactilars, foses en una (pel·lícula-època-crític). A la part final, la relació comparativa entre Farber i Agee s’estén cap al crític Jean-Louis Schefer, per comentar els conceptes de mala fe i entusiasme en l’escriptura crítica, i la projecció afectiva sobre les pel·lícules.

Murielle Joudet

Els tèrmits de Farber: la imatge sobre els límits de la tècnica

RESUM

Partint d’alguns plantejaments de Manny Farber entorn de l’actor, el storytelling, la producció cinematogràfica industrial i, en particular del seu concepte d’Art Tèrmit, l’article reflexiona sobre la necessitat del cineasta d’apropiar-se de la parafernàlia tècnica del cinema industrial per tal de propiciar una creació lliure i íntima amb els mitjans fílmics. Així, a partir de Diary (1973-1983) de David Perlov i De Grote Vakantie (2000) de Johan van der Keuken, es reflexiona sobre la figura del cineasta-artesà i l’assaig audiovisual, també qüestionant la particular relació del cineasta amb la càmera.

Carolina Sourdis

Crispetes i Godard: la crítica subterrània de Manny Farber

RESUM

L’article al·ludeix al context de les publicacions en què va col·laborar Farber, sobretot als anys 40 i 50, per destacar la singularitat del seu acostament a la crítica i en particular la varietat d’estils i cineastes pels quals es va interessar sense establir jerarquies entre els diferents camps cinematogràfics, abastant així des del cinema popular fins al d’avantguarda, com es mostra en la relació de cites seves sobre Sturges, Antonioni, Fassbinder, Godard o Snow.

Andrew Dickos

RESSENYA

Coral Cruz. Imágenes narradas. Cómo hacer visible lo invisible en un guión de cine.
Clara Roquet

 

 

CALL FOR PAPERS Nº 15

Data límit d'enviament: [PRORROGAT] 30 de gener 2020.

Més informació AQUÍ.

 

MATERIALS WEB

matweb ccc03

MATERIALS WEB Nº 5

Els visionats: veure de prop la creació
Cinema en curs

Els processos de creació
Cinema en curs

matweb ccc03

MATERIALS WEB Nº 4

El agotament catal·legòric...
Miguel Amorim