Sumari Nº 5

DESCARREGAR NÚMERO EN PDF

Nº 5 PEDAGOGIES DE LA CREACIÓ

Editorial. Pedagogies de la creació
Gonzalo de Lucas

DOCUMENTS

La predisposició per a una trobada: això és el cinema
Extractes d’Henri Langlois, Jean-Louis Comolli, Nicholas Ray

FILMS EN DISCUSSIÓ. ENTREVISTES

RESUM

El text planteja qüestions clau per desenvolupar una anàlisi de la creació en diferents àmbits formatius. Fonamenta aquesta aproximació en l’empatia amb el procés de creació del cineasta, el visionat comparatiu de fragments, i fugint de la descomposició acadèmica o escolar de la pel•lícula. Des de l’experiència, l’autor exposa alguns dels elements metodològics que ha desenvolupat per a la formació de docents i com a professor de La Fémis. Perquè els primers puguin transmetre el cinema des del cor de la creació cinematogràfica considera fonamental el passatge per la pràctica. En el cas de les escoles de cinema i els seus estudiants, és imprescindible que aquests puguin plantejar-se qüestions cinematogràfiques a través del visionat comparatiu de pel•lícules diverses, el relat directe i aprofundit dels cineastes, i l’anàlisi de les seves pròpies pel•lícules. Finalitza exposant el risc academicista de les escoles de cinema enfront de l’experiència de la creació.

Alain Bergala

Cineasta espectador, espectador cineasta. Refexions de José Luis Guerin sobre la seva experiència com a professor

RESUM

José Luis Guerin refexiona sobre la seva experiència docent en relació al seu treball com a cineasta. Parteix de l’elecció de fragments de pel•lícules per mostrar les formes d’un flm, transmetre el desig, l’emoció del cinema i la implicació en els seus processos, fomentant així una experiència d’espectadors a l’aula. Als tallers pràctics de cinema documental, i en particular a partir dels que realitza a l’Escuela de Cine de San Antonio de los Baños (EICTV), assenyala la conveniència d’establir restriccions per estimular i acompanyar els processos creatius. Finalment, a partir del seu taller entorn la pintura refexiona sobre les mirades reversibles a la pintura i el cinema.

Carolina Sourdis

ARTICLES

Elogi de l’amor. Cinema en curs

RESUM

L’article exposa algunes de les metodologies de Cinema en curs, programa de pedagogia del cinema a escoles i instituts amb alumnes d’entre 3 i 18 anys. A la primera part s’argumenten dos dels principis fonamentals del programa: 1) la necessitat que la descoberta del cinema passi per un apropament al cinema com a creació i, per tant, com a mitjà i mode de coneixement, pensament, emoció; 2) l’aposta per una transmissió que desperta el gaudi i l’amor pel cinema. A la segona part s’exposen alguns dels processos i plantejaments de Cinema en curs per aconseguir aquesta aproximació i aquesta apreciació per part dels nens i joves: 1) l’apropament al cinema des del lloc del cineasta, plantejant-se les qüestions de la creació i gaudint de les emocions cinematogràfques: 2) la necessitat d’aprendre a veure; 3) la descoberta a través de fragments de pel•lícules de grans cineastes i de la seva organització a partir de qüestions cinematogràfques; 4) l’estreta vinculació entre el visionat i la pràctica. El text conclou subratllant el valor del cinema com a mode d’habitar el món.

Núria Aidelman, Laia Colell

La hipòtesi resolta

RESUM

Des de les seves experiències i el compromís com a cineasta, l’autor refexiona sobre la implicació en la transmissió del cinema. A continuació narra les seves vivències durant el primer taller documental que imparteix en el marc de Cinema en curs i exposa el desenvolupament del taller en totes les seves fases posant de relleu alguns elements fonamentals de cadascuna d’elles, amb especial atenció a les descobertes durant el procés de creació: la documentació mitjançant textos i fotografes; el visionat, el diàleg amb els fragments, i com es desperta la sensibilitat i l’apreciació, la capacitat de captar la bellesa; el guió a través de processos de consens; el treball en equip i els moments màgics i reveladors del rodatge; el muntatge i les infnites possibilitats d’escriptura cinematogràfca. El cinema passa a formar part de la vida i l’experiència resulta altament transformadora per als alumnes i per a tots els implicats en el projecte. En la part fnal de l’article es posa especial èmfasi en l’equip de treball integrat per cineastes i docents, i en el valor dels docents en el projecte, destacant la seva comprensió profunda del cinema i el seu paper decisiu per fer possible l’entrada transformadora i revolucionària del cinema a les escoles que posa en joc Cinema en curs.

Jonás Trueba

Filmar des de l’emoció, mostrar el pensament. El muntatge de fragments de pel•lícules per al procés creatiu

RESUM

El projecte de Cinema en curs conté una metodologia de cinema comparatiu sobre com es flma una emoció i des d’una emoció cinematogràfca, començant pels visionats de fragments de pel•lícules a l’aula, seleccionats i relacionats per estimular els processos creatius dels alumnes. L’elecció de plans en què es crea una tensió estètica entre la càmera i allò flmat, motiva un reconeixement i muntatge d’aquells gestos comuns que travessen la creació, i no se separen per èpoques, estils i geografes. La sensibilització, obertura al món i experiència estètica de l’alumne es fomenta en veure els fragments sense els fltres culturals que solen activar-se a les escoles de cinema, per sentir-los en el seu fet artístic i refexionar després sobre el pensament exterior i el pensament interior allí materialitzat. En la part fnal de l’article, aquestes qüestions s’especifquen, a propòsit de la creació de l’emoció a través del tall de pla, mitjançant el comentari comparatiu de tres fragments de A nuestros amores (À nos amours, Maurice Pialat, 1983), Malas tierras (Badlands, Terrence Malick, 1973) i Los amantes de la noche (They Live by Night, Nicholas Ray, 1949).

Gonzalo de Lucas

La transmissió del secret. Mikhail Romm en el VGIK

RESUM

L’article descriu un episodi concret de l’escola VGIK –el centre de formació de cineastes més antic del món– per estudiar-la com a relatora de la tradició cinematogràfca soviètica a partir de la fgura de Mikhail Romm, del seu taller de direcció en els anys cinquanta i seixanta i de la trobada desconcertant i ciclònica amb els seus alumnes. A través del muntatge de la seva pel•lícula Fascismo ordinario (Obyknovennii fashizm, 1965), en què Romm inscriu la seva veu refexiva en primera persona, s’esbossa el llarg i abrupte procés que va implicar l’articulació de la subjectivitat del cineasta al cinema soviètic, i que enllaça l’obra de Romm i Tarkovski. Finalment, la història del VGIK es llegeix com una cadena de transmissió i tradició entre generacions de cineastes, i al temps des de les confrontacions personals i polítiques que grans cineastes com Eisenstein van assumir a les seves aules quan van treballar com a professors.

Carlos Muguiro

La militància biopolítica de Joaquim Jordà

RESUM

El cinema de Joaquín Jordá pateix d’una precarietat material que contrasta amb una recepció excepcional per part de diversos col•lectius que periòdicament reforcen la seva actualitat. Més enllà de la qualitats cinematogràfques, la trajectòria d’aquest cineasta es presta a representar el trànsit entre una militància clàssica i una altra de tall biopolític. El cas de Numax presenta... (1979) és paradigmàtic. Aquella pel•lícula militant va trencar els esquemes amb els quals havia de narrar-se una vaga de treballadors i va acabar convertint-se en exemple d’un nou model de productivitat afí amb les premisses del postfordisme. La intensitat discursiva en els documentals de Jordá promou una nova categoria d’esdeveniment lingüístic i dialògic que permetria qualifcar-los de documentals postmedia. Aquest tipus de pràctica documental transforma els debats integrats en la pel•lícula en actes de militància biopolítica. La crítica a un règim de governació socialdemòcrata –que és el que ha exigit aquest canvi de paradigma– prendrà cos en títols posteriors com a Mones com la Becky (1999) i De nens (2003).

Carles Guerra