ccc6 portada CAT

DESCARREGAR NÚMERO EN PDF

Nº 6 LA POESIA DE LA TERRA. CINEMA PORTUGUÈS: ACTE DE PRIMAVERA

Editorial. La poesia de la terra
Gonzalo de Lucas

DOCUMENTS

Una certa tendència del cinema portuguès
Alberto Seixas Santos

Manoel de Oliveira
Luis Miguel Cintra

La experiència directa. Entre el cinema del nord i Japó
Paulo Rocha

Conversa amb Pedro Costa. La trobada amb António Reis
Anabela Moutinho, Maria da Graça Lobo

ARTICLES

El teatre en el cinema de Manoel de Oliveira

RESUMEN

En aquest assaig, l’autor, partint de la seva doble experiència com a actor als films del Manoel de Oliveira, i d’espectador, reflexiona sobre la relació del cineasta amb el teatre, i la seva forma de treballar l’espai, el text, els actors i el temps. Des de Acto da Primavera, entesa com una vertadera art poètica, l’article recorre l’obra de l’Oliveira per a mostrar la forma en què les seves pel·lícules parteixen del documental per a arribar a l’actor, i amb ell a la construcció de l’artifici i la representació com a millor manera de captar la veritat d’una realitat misteriosa: la vida humana.

Luis Miguel Cintra

Una eterna modernitat

RESUMEN

L’ascendent d’ Acto da Primavera (1962-63) de Manoel de Oliveira en diverses generacions de cineastes, col·loca el film en un lloc preeminent dins de la història del cinema portuguès. Aquesta influència, que transcendeix èpoques i poètiques individuals, es pretén clarificar aquí, incloent-la en la noció de pedagogia –aplicada als casos de Godard i de Straub pel crític Serge Daney i ampliada teòricament més tard pel filòsof Gilles Deleuze que va seguir als traumes bèl·lics de mitjans del segle XX i al correlatiu deteriorament de la idea del clàssic cinematogràfic. Així, determinats preceptes que assumeix Oliveira en aquesta pel·lícula, com el respecte etnogràfic i la voluntat arqueològica encavalcats en una intenció de transcendència lírica mitjançant els jocs de la imaginació i de la memòria, podrien perseguir-se, convenientment variats, en les obres d’alguns cineastes capitals del cinema modern i contemporani portuguès com Paulo Rocha, António Reis i Margarida Cordeiro, António Campos, João César Monteiro, Joaquim Pinto, Pedro Costa o Manuela Serra. Tanmateix, Acto da Primavera, que té com a base el registre, en la localitat de Curalha, de la representació anual de la passió de Crist segons un acte del segle XVI que escenificaven els propis habitants, comporta altres ensenyaments, com el de que el cinema es troba més íntimament vinculat a les arts precedents –repositori de formes, idees, gestos i afectes- que amb qualsevol temptativa d’assimilació a un llenguatge o a una gramàtica. Seguint, per exemple, el concepte fecund de collage, en tant que obra que barreja elements de procedència diversa i superació del miratge de l’originalitat a partir de la feina que fa lluir la diferència d’allò que en aparença es repeteix, podria relacionar-se productivament (i en el mateix terreny dels estils) el procedir d’Oliveira amb el d’altres cineastes com Paulo Rocha, António Campos o João César Monteiro.

Alfonso Crespo

Escenes de lluites de classe a Portugal

RESUMEN

Entre abril de 1974, quan esclata la Revolució dels Clavells, i 1982, es van produïr 116 pel·lícules a Portugal. El cicle Despois de abril. Cine portugués 1974-1982 agrupa i relaciona 11 d'aquestes pel·lícules, per veure com van ser aquells convulsos anys post revolucionaris. L'autor mostra que aquest cicle no només possibilita traçar una panoràmica sobre el cinema d'aquells anys, sinó també projectar-la sobre el present, sobre el cinema portuguès de les dècades següents, i sobre certes qüestions de l'extrema vitalitat del cinema portuguès de l'època, la varietat de cineastes que, procedents de molt diverses generacions (la dels seixanta, la dels setanta, a més d'Oliveira), conflueixen en un moment històric concret compartint interessos i unes mateixes preocupacions al voltant de la concepció de la posada en escena. De la mateixa manera, s'observa que si la radicalització política d'aquests primers moments revolucionaris anirà a menys amb els anys, la radicalització cinematogràfica, pel contrari, s'accentuarà.

Jaime Pena

Tendències estètiques del cinema portuguès contemporani

RESUMEN

El cinema portuguès contemporani s'ha convertit en un punt de trobada privilegiada per a diverses tendències estètiques hereves de la modernitat cinematogràfica. Cineastes com Pedro Costa, João Canijo, João Pedro Rodrigues, João Rui Guerra da Mata, Miguel Gomes, João Nicolau, Susana de Sousa Dias o Gonçalo Tocha, entre altres, han desenvolupat noves maneres de narrar allunyades de les convencions i els dictats comercials, plantejant a més a través de les seves imatges la possibilitat d'unir identitat nacional i filiació transnacional. Aquest article pretén, per tant, estudiar algunes de les característiques estètiques i les ressonàncies visuals que uneixen a aquests cineastes, com són el joc i l'experimentació amb els gèneres, la mescla del documental i la ficció, la revisió crítica de materials d'arxiu i l'estètica de la llunyania. Aquests vincles han reforçat la posició del cinema portuguès dins de la xarxa interconnectada d'influències mútues que ha substituït en les últimes dècades al vell paradigma dels cinemes nacionals, de manera que podríem dir que el cinema portuguès contemporani aborda les seves pròpies qüestions nacionals des del diàleg permanent amb altres cinematografies.

Horacio Muñoz Fernández, Iván Villarmea Álvarez

Susana de Sousa Dias i els fantasmes de la dictadura portuguesa

RESUMEN

Aquest article investiga el treball de Susana de Sousa Dias com un dels exponents del cinema portuguès fet sobre la dictadura de Salazar. 48 (2009) i Natureza Morta (2005) utilitzen retrats de presoners polítics i found footage de la policia per a criticar i reflexionar sobre el règim i les seves conseqüències a la vida de la gent. Així, la cineasta construeix un discurs que resisteix des de l’interior, convertint el material del govern en la seva pròpia arma. L’article argumenta a partir de la descripció del treball de Sousa Dias sobre el muntatge i el disseny de so (per exemple el canvi de velocitat de las imatges, la llum, les lentes foses, la banda sonora composta per sorolls dissonants) que aquestes pel·lícules estableixen una atmosfera fantasmagòrica i semblen formar part del que anomenem “documentals de terror”.

Mariana Souto

RESSENYES

MARTÍNEZ MUÑOZ, Pau, Mateo Santos. Cine y anarquismo. República, guerra y exilio mexicano
Alejandro Montiel

 

 

CALL FOR PROPOSALS DEL Nº 10

Data límit d'enviament: 10 d'Octubre de 2016.

Més informació AQUÍ.

 

MATERIALS WEB

matweb ccc03

MATERIALS WEB Nº 5

Els visionats: veure de prop la creació
Cinema en curs

Els processos de creació
Cinema en curs

matweb ccc03

MATERIALS WEB Nº 4

El agotament catal·legòric...
Miguel Amorim