n02 portada esp

DESCARREGAR NÚMERO EN PDF

Nº 2 FORMES EN REVOLUCIÓ

Editorial
Gonzalo de Lucas

FILMS EN DISCUSSIÓ. ENTREVISTES

El poder del cinema polític, militant, "d'esquerres". Entrevista amb Jacques Rancière

RESUM

En aquesta entrevista, Jacques Rancière aborda qüestions específiques sobre política, estètica i cinema a mode d'explicacions que poden servir per orientar els lectors en l'obra del pensador francès. Així, des dels anys 70 i sobretot des de La noche de los proletarios, publicada el 1981, es recorren les diferents etapes en la trajectòria de Rancière: el seu suposat “gir estètic” –el pas de la història dels obrers o la teoria política a l'estètica, que en el fons va estar present des de les seves primeres obres–, la teoria, l'art i la política des del prisma de “les distàncies del cinema”, el concepte de “política de l’amateur” i la seva possible aplicació a les altres arts, la diferenciació entre el paradigma brechtià (Grup Dziga Vertov, Medvedkine) i el paradigma postbrechtià (Straub-Huillet), així com la relació entre el “llenguatge cinematogràfic” i les lluites polítiques o la possible distinció entre el cinema europeu (ordre del mitològic) i l'americà (ordre del llegendari), qüestions abordades en les seves obres dels últims anys, en què el cinema té una importància cada vegada major.

Javier Bassas Vila

Una novel·la francesa. Relat sobre la influència de les avantguardes soviètiques als Cahiers du Cinéma i el posterior redescobriment de Nicholas Ray. Entrevista amb Bernard Eisenchitz

RESUM

Conversa amb el crític i historiador Bernard Eisenschitz entorn a la influència del cinema soviètic d'avantguarda dels anys 20 a la revista Cahiers du cinéma a la fi dels anys 60 i principis dels 70, més concretament en l'agitat període en el qual ell va formar part de la publicació (1967-1972). Repercussió del redescobriment (en el qual Eisenschitz va ser figura clau amb els seus viatges a Moscou a la fi dels 60) d'aquest cinema en la línia ideològica de la revista: l'impacte, en particular d’Eisenstein i dels seus escrits, en una redacció el pare ideològic de la qual, André Bazin, va privilegiar sempre la no-manipulació mitjançant l'edició. Es traça també un paral·lel amb l'arribada dels “nous cinemes” en aquells anys. Les conseqüències polítiques d’aquests redescobriments són lògicament un punt important en un període de radicalització crítica del qual Eisenschitz en fa el seu recorregut particular, que arriba fins a una revisió tardana del cinema americà i de la figura de Nicholas Ray.

Fernando Ganzo

Conversa amb Jackie Raynal

RESUM

En aquesta conversa entre dos cineastes de diferents generacions, es recorren els canvis progressius del cinema des de l'època dels 60, viscuts per Jackie Raynal (la seva formació, els programes de Langlois, la seva experiència davant la radicalització, l'anomenada “generació crítica”, la formació i el desenvolupament del Grup Zanzibar, les formes de treball col·lectiu), éssent aquests comparats amb l'experiència de Pierre Léon, notablement a partir dels anys 80. Es debat també el treball de cineastes com Jean Rouch o Mario Ruspoli i la relació del “cinema-directe” amb el New American Cinema, el vincle Renoir-Rohmer, la transformació del “llenguatge” en “llengua” en relació amb el cinema clàssic i la seva recepció durant aquests anys, el feminisme i la reacció davant Deus foix, els col·lectius com Medvedkine o Cinélutte enfront de Zanzibar, les diferències entre l’underground novaiorquès (Warhol, Jacobs, Malanga) i el francès (Deval, Arrietta, Bard), i, finalment, el treball de Raynal com a programadora a Nova York després d'abandonar París i el Grup Zanzibar, al Bleecker St. Cinema, abordant qüestions com l'evolució del públic en aquesta sala i el seu entorn, els diferents posicionaments de la crítica americana enfront de la francesa, els programes «Rivette in Context» (Rosenbaum) i «New French Cinema» (Daney i Skorecki) o les diferències entre el paper de “passant” entre el crític i el programador.

Pierre Léon (en col·laboració amb Fernando Ganzo)

Entrevista amb Ken i Flo Jacobs. Part I: Interrupcions

RESUM

Carregant amb Ladrón de bicicletas (Ladri di biciclette, Vittorio De Sica, 1948) d'una banda, i amb Betty Boop de l'altra, penso que l'obra fílmica de Jacobs és com peregrinacions diletants: exploracions de terres estranyes que només poden desplegar-se com una sèrie de digressions d'un lloc a l'altre. Un acudit llarguíssim sense bon final per a la vista. Com vam convenir, la nostra conversa, la primera de diverses que vindran, tindria lloc a l'aire lliure i estaria oberta als desviaments –ja fossin provocats pels nostres propis pensaments capriciosos o per la gent que s'aturava–. En aquest àudio abismal, ens vaig registrar als tres –a en Ken, a la Flo i a mi– asseguts al vestíbul del MoMA abans de l'estrena de les noves pel·lícules d'Ernie Gehr, i després passejant-nos fins a les nostres butaques. Vam començar amb la infància, i la resta, adequadament, és una seqüència d'interrupcions.

David Phelps

ARTICLES

EXPRMNTL, festival expandit. Programació i polèmica a EXPRMNTL 4, Knokke-le-Zoute, 1967

RESUM

En aquest article es recullen les diferents manifestacions i testimonis que conformaren la programació completa de la quarta edició del Festival international du cinéma expérimental de Knokke-le-Zoute (EXPRMNTL 4), el 1967: la seva concepció per part de Jacques Ledoux i la Cinémathèque Royale de Bélgique i l’evolució del festival en les edicions anteriors, les preocupacions estètiques, polítiques i culturals, la programació de la competició i les activitats no cinematogràfiques, així com esdeveniments d’altres tipus, com l’espectacle multimèdia Moviemovie, les trobades per potenciar una xarxa internacional de cineastes experimentals americans, europeus o asiàtics (amb les actuals i futures cooperatives) o els concerts i les performances, desbordant els espais del casino on se celebrava el festival. Per últim, dins de l’atmosfera contestatària que marcà aquesta edició de 1967, es detalla un relat dels fets, des de les projeccions clandestines a les diferents manifestacions i formes de boicot al festival, marcant el moment en què possiblement les avantguardes estètiques i polítiques començaren a separar-se. Entre els testimonis fonamentals que recull aquest text, destaquen els dels cineastes Birgit i Wilhelm Hein i Harun Farocki.
Xavier Garcia Bardon

Els sorprenents 60. Un intercanvi d'e-mails entre Miguel Marías i Peter von Bagh

RESUM

Miguel Marías i Peter von Bagh recorden, a partir de l'entrevista amb Jean Narboni, publicada en el nostre anterior número, com van viure cadascun d'ells la dècada dels 60, en què van conviure cinc generacions diferents de cineastes al mateix temps: des de les darreres pel·lícules dels cineastes del cinema mut fins a les primeres pel·lícules dels cineastes de les anomenades “noves onades”, a més de tot l'espectre que un podia trobar entre els uns i els altres. Junts analitzen també la trajectòria estètica de certs autors, la confluència del “cinema popular” i del “cinema d'autor” i aquests mateixos conceptes, i fins i tot proposen alguns suggerents programes dobles o analitzen alguns fets històrics relacionats amb els seus respectius països (Espanya i Finlàndia) o d’altres que afectaren el cinema a nivell mundial en general i a les seves cinefílies en particular.
Miguel Marías i Peter von Bagh

Les paradoxes de la Nouvelle Vague

RESUM

L’article present comença amb la fundació de la revista Cahiers du cinéma i amb el debut al cinema de cinc dels seus integrants principals: François Truffaut, Claude Chabrol, Eric Rohmer, Jacques Rivette i Jean-Luc Godard. Des dels plantejaments, els gustos, les passions i les aversions compartides (sobretot, els d’una sèrie de cineastes afins dins del dit “cinema clàssic”), amb l'avenç dels anys les postures estètiques i polítiques comencen a separar-los, tant a ells com a la seva obra, fins a una futura no reconciliació dels cineastes “de centre”, Truffaut i Chabrol, d'aquells altres que opten per controlar les condicions o mètodes de producció: Rohmer, Rivette i Godard. Igualment, l'article proposa una nova visió del cinema d’aquests dos últims en relacionar el seu interès en els processos de rodatge o bé de muntatge, amb l'afinitat sentida cap a unes o altres avantguardes: primeres avantguardes russes en el cas de Godard; l'americana dels anys 70 i la seva translació europea en el cas de Rivette.

Marcos Uzal

RESSENYES

Espectres del cinema portuguès contemporani: Història i fantasmes en les imatges, de Glòria Salvadó Corretger
Miguel Armas

La eliminación, de Rithy Panh (en col·laboració amb Christophe Bataille)
Alfonso Crespo

 

 

CALL FOR PAPERS Nº 15

Data límit d'enviament: [PRORROGAT] 30 de gener 2020.

Més informació AQUÍ.

 

MATERIALS WEB

matweb ccc03

MATERIALS WEB Nº 5

Els visionats: veure de prop la creació
Cinema en curs

Els processos de creació
Cinema en curs

matweb ccc03

MATERIALS WEB Nº 4

El agotament catal·legòric...
Miguel Amorim