Sumari Nº 7

DESCARREGAR NÚMERO EN PDF

Nº 7 ELS CINEASTES PENSEN LA TELEVISIÓ

Editorial. Els cineastes pensen la televisió
Manuel Garin i Gonzalo de Lucas

DOCUMENTS

Cinema i Televisió
Roberto Rossellini

Tres preguntes sobre Six fois Deux
Gilles Deleuze

Naixement (de la imatge) d'una Nació
Jean-Luc Godard

L’ autonomia de l’espectador
Alexander Kluge

El cinema en la televisió
Marguerite Duras i Serge Daney

El cinema crític només era possible a (o al menys amb) la televisió
Rainer Werner Fassbinder

Medvedkin i la invenció de la televisió
Chris Marker

Tele, on ets?
Jean-Louis Comolli

FILMS EN DISCUSSIÓ. ENTREVISTES

Entre el cinema i la televisió. Una entrevista amb Lodge Kerrigan

RESUM

El cineasta independent Lodge Kerrigan ens parla de les diferències entre dirigir pel·lícules i dirigir episodis per a televisió com Homeland o The Killing, i compara ambdós amb la seva més recent experiència com a showrunner per a la nova sèrie The Girlfriend Experience.

Gerard Casau i Manuel Garin

ARTICLES

Deu cineastes fundadors de la serialitat televisiva

RESUM

Aquest article ofereix una panoràmica general pel treball de deu cineastes fundadors de i per la serialitat televisiva (Hitchcock, Rossellini, Wiseman, Bergman, Godard, Fassbinder, Reitz, Kieslowski, Lynch i Lars von Trier), relacionant les aportacions clau de cada un d’ells amb sèries posteriors deutores del seu legat.

Jordi Balló i Xavier Pérez

Fonts de la joventut. Records d’un futur passat de la ficció televisiva

RESUM

El present article recorre diferents projectes específics elaborats per a la televisió per cineastes treballant a l’òrbita d’alguna de les seves fonts d’origen: teatre en Renoir, novel·la realista en Pialat, televisualitat en Lynch, i oralitat en Welles. Els específics de la durada, la repetició o la serialitat, més altres coordenades afines a la televisió com la simultaneïtat, la intimitat i l’abast popular del medi, han convertit la televisió en un territori d’infinites possibilitats a explorar a partir d’assumir una certa pobresa de la imatge, esbossada ja als treballs televisius d’aquests quatre cineastes.

Fran Benavente i Glòria Salvadó

Les sèries per a televisió de Sonimage: les pràctiques audiovisuals com a qüestionament teòric

RESUM

A través de la noció de creació com a laboratori i la concepció de muntatge desenvolupada per Godard al llarg de la seva obra, aquest article analitza el pensament que Godard projecta de la televisió cap al cinema a partir de les sèries per a televisió produïdes per Sonimage a finals dels setanta (Six Fois Deux i France tour détour deux enfants), i el projecte inconclús que es va dur a terme per fundar la primera estació de televisió a Moçambic. Relacionades amb altres films realitzats contemporàniament per Sonimage com Ici et allieurs (1974), Numéro deux (1975) i Comment ça va (1975), les sèries per televisió proposen com a vehicle i suport per qüestionar aspectes propis del cinema des dels seus marges, reflexionant sobre la dimensió teòrica de les pràctiques audiovisuals, i aprofundint en la intersecció entre el treball polític i el component líric que Godard proposa en el si de l’instrument televisiu. Per últim es qüestiona el dubte com a motor de creació, partint de l’estructura interrogativa d’ambdues sèries.

Carolina Sourdis

Les pràctiques televisuals d'Iván Zulueta

RESUM

Aquest article aborda la relació d’Iván Zulueta amb la televisió. En primer lloc, el text se centra en el treball de l’autor donostiarra per a Último grito (Pedro Olea, Iván Zulueta i Ramón Gómez Redondo, TVE, 1968-1970). A partir de la recerca sobre fonts primàries i secundàries i de l’estudi del context de producció del programa en termes historiogràfics, l’article examina les aportacions de Zulueta al magazín musical i relaciona les propostes del cineasta amb les sinergies creatives de l’època. S’aborda l’anàlisi d’Último grito com a exemple de certes dinàmiques televisives nacionals així com de la seva connexió amb una cultura visual internacional. Finalment, s’analitza la importància de la televisió en l’obra cinematogràfica de Zulueta dels anys setanta. D’aquesta manera, es pretén desbordar la tradicional separació entre el mitjà televisiu i el cinematogràfic, centrant-se en la trajectòria de Zulueta com un exemple del creixement de la cultura audiovisual a Espanya. Una cultura en la qual el disseny, els vídeos musicals i la publicitat s’hibriden amb el cinema experimental i l’entreteniment televisiu, donant lloc a una complexa xarxa de correspondències estètiques, econòmiques i socioculturals.

Miguel Fernández Labayen