Ensayo en vídeo from Cinema Comparat/ive Cinema on Vimeo.
La incursió en el cinema de les càmeres de súper 8 i 16 mm va suposar, cap als anys 60, un punt d’inflexió en les pràctiques de la imatge i un moment clau per l’emergència de nous gèneres i formats, en són un exemple el dietari personal o les anomenades home movies. Les possibilitats d’accés que oferien aquestes noves tecnologies van permetre un desplaçament dels models de producció propis de la industria cinematogràfica: dels grans platós a l’interior de la llar, de les històries èpiques a situacions quotidianes, del temps narratiu al temps experiencial. Dins aquest nou context, situat als marges de la producció cinematogràfica, són moltes les dones que van optar per agafar les càmeres i girar-les cap a si mateixes. El present assaig ofereix un recorregut per algunes de les peces que s’aproximen a la qüestió del cos femení autorrepresentat i de com, a partir del gènere de l’autorretrat, les dones han formulat noves maneres de reescriure’s a si mateixes dins la imatge. La peça transita per diferents estats i espais emocionals, recuperant imatges de dones cineastes que, en un gest d’autorrepresentació, pretenen sostreure la visió masculina que domina la mirada sobre el cos femení. Imatges on el cos es mira a si mateix com una superfície d’inscripció i així poder reflexionar sobre les relacions i conflictes amb els espais pròxims, detenint-se en accions quotidianes i explorar temes com la intimitat, la sexualitat, la masturbació o la maternitat. Aquesta re-significació del subjecte femení, convida una nova concepció espai temporal de la imatge, on la duració dels plans, les esperes, els temps morts o les situacions diàries i íntimes simbolitzen una ruptura amb els models de representació d’un dispositiu extremadament masculinitzat com era (i és) el cinema.
Florencia Aliberti ha cursat estudis de Direcció de Cinema a Buenos Aires, s’ha llicenciat en Filosofia (UB), actualment cursa el Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis a la Universitat Pompeu Fabra. Està interessada en el muntatge i treballa principalment dins l’àmbit del cinema documental i experimental. La seva obra es mou per les sales de projecció i els espais expositius. Les seves últimes peces d’apropiació s’han centrat en les noves formes d’autorepresentació i exhibició de la privacitat a internet. Ha participat amb diversos projectes a festivals i exposicions com: IDFA, London Film Festival, Hamburg Short Film Festival, BAFICI, Xcèntric Cinema, Pantalla CCCB, Genealogías Feministas del Arte Español, Museo de Arte Moderno de Buenos Aires, Flux Festival (Centre d’Art Santa Mònica), FLEX Florida Experimental Film Festival, entre altres.
Caterina Cuadros Sbert ha estudiat Disseny a l’escola EINA (Universitat Autònoma de Barcelona) i està cursant el Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis a la Universitat Pompeu Fabra. Ha col•laborat amb la Fundació Antoni Tàpies on s’hi troben vàries de les seves peces i ha dissenyat per l’Art Rotterdam Week. Paral•lelament, ha investigat sobre la relació entre educació i neoliberalisme i ha proposat models d’ensenyament alternatius. D’aquesta iniciativa han sorgit vàries publicacions que es poden trobar a l’arxiu del Macba. També ha escrit a la revista Quadern, de les idees, les arts i les lletres, i ha impartit tallers pràctics a ESDi (Escola Superior de Disseny, Universitat Ramon Llull). Dins l’àmbit del cinema està realitzant un treball d’investigació sobre la memòria del cos de l’actor, les confrontacions amb el seu passat i les revelacions del seu temps límit.
Gala Hernández (Múrcia, 1993). Ha estudiat el Grau en Cinematografia i Mitjans Audiovisuals en l'especialitat de Direcció a l'ESCAC (Escola Superior de Cinematografia i Audiovisuals de Catalunya- Universitat de Barcelona) on es va graduar amb el curt en 35mm "Naturaleza Muerta" que començarà el seu recorregut per festivals. Actualment està acabant el Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis (Universitat Pompeu Fabra) amb el qual porta a terme una investigació sobre la figuració i metafísica del paisatge desèrtic dins el cinema, treball que finalitzarà cursant el IMACS (International Master in Audiovisual and Cinema Studies) a París. També ha cursat un taller de muntatge a la EICTV (San Antonio de los Baños, Cuba). Mentrestant, treballa a PlayGround Magazine com editora de vídeo. També es troba acabant el seu primer poemari que serà publicat com a plaquette l'octubre del 2016 per la editorial adminimum. Ha publicat poemes en publicacions digitals com El Coloquio de los Perros i digopalabra.txt i ha dirigit varis videoclips.
Editorial. Retrat com a actriu, autoretrat com a cineasta
Gonzalo de Lucas
Sobre allò femení
Maya Deren
Sobre Fuses
Carolee Schneemann
Conversa sobre Wanda de Barbara Loden
Marguerite Duras i Elia Kazan
Sobre el Film-Diari
Anne-Charlotte Robertson
Res a dir
Chantal Akerman
Sobre el Women Film Pioneers Project
Alejandra Rosenberg
Medeas. Entrevista amb María Ruido
Palma Lombardo
Florencia Aliberti, Caterina Cuadros i Gala Hernández
Lois Weber: el pensament femení en moviment
Núria Bou
«Com a mínim cal començar amb la sensibilitat corporal»: La dansa com a direcció al coreocinema de Maya Deren
Elinor Cleghorn
Res d’igual: Wanda (1970), de Barbara Loden
Cristina Álvarez López i Adrian Martin
El problema amb Lupino
Amelie Hastie
Presència (aparició i desaparició) de dues cineastes belgues
Imma Merino
Autoretrats identitaris d’una mirada fílmica. De l’absència a la (multi)presència: Duras, Akerman, Varda
Lourdes Monterrubio Ibáñez
Jorge Oter; Santos Zunzunegui (Eds.) José Julián Bakedano: Sin pausa / Jose Julian Bakedano: Etenik gabe
María Soliña Barreiro