Nombroses cineastes s’han filmat a si mateixes, incorporant a les seves pel·lícules una experiència propera al dietari, el quadern o l’autoretrat. De forma semblant, moltes directores començaren com a actrius. Hi ha alguna cosa a les seves pel·lícules, en el seus plans, que pugui intuir-se com una reflexió o reacció a la manera com foren observades i filmades, convertides en imatge, en contraplà?
Quan volem estudiar la interpretació de les actrius, per sobre dels textos crítics o biogràfics, no seria millor partir també d’aquelles imatges per veure com algunes actrius han materialitzat el seu pensament sobre el cinema mitjançant la seva forma de dirigir i interpretar, de mostrar-se o de filmar i relacionar-se amb les actrius i els actors? De fet, enfront de la construcció masculina del llenguatge i la Història del cinema, aquestes cineastes han partit amb freqüència, per originar imatges, de llocs no explorats de l’experiència. Primer de tot, s’hauria de treballar per projectar-los, ja que l’obra d’algunes de les millors d’aquestes actrius-cineastes ha estat enterrada o marginada, amb prou feines projectada, difosa o editada, almenys fora dels seus països d’origen –n’hi ha prou amb pensar en els films de Kinuyô Tanaka, Aparna Sen o Juliet Berto, fins i tot de pioneres com Lois Weber o cineastes clàssiques com Ida Lupino–.
Aquesta inquietud per respondre –des de o contra el contraplà– creant altres imatges –vistes des d’altres llocs o segons altres aproximacions– es pot observar en les formes de filmar l’ús del temps, la intimitat de la durada i la seva experimentació, o els signes del temps en el cos, en moltes cineastes que s’han filmat com a figures, imatge o veu, o s’han autoretratat a través del retrat de l’altre o de l’espai personal: Anne-Marie Miéville, Jocelyne Saab, Chantal Akerman, Marguerite Duras, Barbara Loden, Anne Charlotte Robertson, Juliet Berto, Maya Deren, Shirley Clarke, Jackie Raynal, Carolee Schneemann, Yvonne Rainer, Marie Menken, Margaret Tait, Forough Farrokzhad, Agnès Varda, Naomi Kawase, Rose Lowder, Marjorie Keller, Coleen Fitzgibbon, María Ruido, Manon de Boer, Ute Aurand, Raymonde Carasco, Rebecca Meyers, Gunvor Nelson…
Editorial. Retrat com a actriu, autoretrat com a cineasta
Gonzalo de Lucas
Sobre allò femení
Maya Deren
Sobre Fuses
Carolee Schneemann
Conversa sobre Wanda de Barbara Loden
Marguerite Duras i Elia Kazan
Sobre el Film-Diari
Anne-Charlotte Robertson
Res a dir
Chantal Akerman
Sobre el Women Film Pioneers Project
Alejandra Rosenberg
Medeas. Entrevista amb María Ruido
Palma Lombardo
Florencia Aliberti, Caterina Cuadros i Gala Hernández
Lois Weber: el pensament femení en moviment
Núria Bou
«Com a mínim cal començar amb la sensibilitat corporal»: La dansa com a direcció al coreocinema de Maya Deren
Elinor Cleghorn
Res d’igual: Wanda (1970), de Barbara Loden
Cristina Álvarez López i Adrian Martin
El problema amb Lupino
Amelie Hastie
Presència (aparició i desaparició) de dues cineastes belgues
Imma Merino
Autoretrats identitaris d’una mirada fílmica. De l’absència a la (multi)presència: Duras, Akerman, Varda
Lourdes Monterrubio Ibáñez
Jorge Oter; Santos Zunzunegui (Eds.) José Julián Bakedano: Sin pausa / Jose Julian Bakedano: Etenik gabe
María Soliña Barreiro