JORGE OTER; SANTOS ZUNZUNEGUI (EDS.) JOSÉ JULIÁN BAKEDANO: SIN PAUSA / JOSE JULIAN BAKEDANO: ETENIK GABE
Azkuna Zentroa / UPV (EHU), Bilbao, 2016, 208 pp.

María Soliña Barreiro

DESCARREGAR EN PDF

.

 

Dualitat incompleta. Una monografia de José Julían Bakedano

La primera monografia sobre José Julián Bakedano és com ell, un collage fragmentari però sòlid que emana de l’amor al cinema. Santos Zunzunegui i Jorge Oter han editat aquest passat mes de maig, amb el suport de l’Alhóndiga/ Azkuna Zentroa de Bilbao i de la Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, el llibre José Julián Bakedano: Sin Pausa. La publicació d’aquest llibre col·lectiu, en eusquera i castellà, ha vingut acompanyat d’un cicle sobre l’obra fílmica de l’autor de Durango.

 

Una vintena de pel·lícules no li són suficients per a considerar-se a si mateix un autor. Una trentena d’escrits, més de 300 programes de la Cinemateca i un centenar de catàlegs del Museu de Belles Arts de Bilbao tampoc el converteixen en un acadèmic. José Julián Bakedano ha cimentat durant més de quaranta anys la cultura cinematogràfica basca. La seva obra, si fragmentària, té valor per això, per la seva extensió. La seva figura és un collage d’un amor al cinema ferm, continu, generós i cubista. Cubista perquè és en aquesta acumulació de facetes fílmiques, de perspectives que l’acció creativa cristal·litza en cultura, segons la definició de Bakedano de què és cultura. La seva obra, en sentit extens, es constitueix en una constel•lació que sosté la cultura cinematogràfica basca des que el 1966 escriu el seu primer article a «Film Ideal».

 

José Julián Bakedano. Sin Pausa recorre l’obra fílmica de l’autor per mitjà de crítiques i anàlisis de diversos autors com Endika Rey, Félix García de Villegas, Íñigo Larrauri, Germán Rodríguez, Maialen Beloki, Rubén Corral, Nekane E. Zubiazur i Marta Fernández Penas. El llibre presenta també la perspectiva de l’autor en una extensa entrevista realitzada per Jorge Oter i Germán Rodríguez i versa la seva figura en texts de Santos Zunzunegui, Luis Eguiraun, Joseba Sarrionandia, José Antonio Sistiaga i Leopoldo Zugaza. El llibre es tanca amb una breu selecció de crítiques publicades per Bakedano i amb la seva filmografia i bibliografia.

 

Els texts que componen el volum són desiguals. Hi ha crítiques breus, intenses i un pèl efectistes; altres més analítiques i profundes que revelen el sentit territorial i a la vegada obert de l’obra de Bakedano. La fortalesa de la proposta d’aquest llibre és enfrontar una figura del cinema en sentit ampli, entenent allò fonamental del substrat que construeix la seva generosa contribució en tots els camps vinculats a la cultura cinematogràfica: crítica, direcció, programació, comissariat, difusió, creació. Tot i que la selecció de texts escrits per Bakedano inclosos a la monografia, tan sols dues crítiques, limita la consecució d’aquest objectiu, llavors, estudiar no només a qui produeix obres sinó també a qui ha fet i fa possible que aquestes obres arribin al públic.

 

El llibre permet, a través de la obra (la realitzada i la no realitzada), comprendre l’esdevenir del cinema i de l’art basc des de la transició a avui. Bakedano demostra a Antxon Ezeiza i a Koldo Izagirre que l’eusquera es «vàlid com a idioma dramàtic» a Oraingoz izen gabe (Todavía sin nombre, 1986); recorre al noticiari Ikuska 9 (1980) l’art contemporani basc, retrata els treballs Uzelai, Chillida, Nagel o Basterretxea en diverses peces i veu caure varis projectes per financiació insuficient. En les seves obres desenvolupa un cinema territorial, un ambient, amb la naturalitat de produir des d’una cultura pròpia que s’emancipa una mica més amb cada obra.

 

La dualitat és una temàtica que batega en la seva filmografia. En els títols, en els temes, en el muntatge i fins i tot en la tècnica (deconstrucció i reconstrucció). Són bona mostra d’això Bi (1976), La carta del amigo (2007) i aquest desplaçament constant entre arts plàstiques i visuals, fent servir matèries, temps i espais de l’escultura o de la pintura en el cinema.

 

El ferment del llibre neix d’un primer esborrany inadvertit. Un número especial de la revista Pausa, editada per estudiants de doctorat, va acabar convertint-se en aquesta primera monografia sobre José Julián Bakedano. Tots els texts van ser revisats, alguns es van ampliar, altres van desaparèixer i altres es van escriure ex-profeso per a la nova edició. I d’aquí també, d’aquesta gènesi per amor a l’art, emana el seu caràcter desigual. I lliure.

 

José Julián Bakedano. Sin Pausa no és un llibre sobre un cineasta, ni sobre un programador, ni sobre un crític. És tots i cap. És sobre un home del cinema. Un home que va aconseguir que del seu amor a l’art cinematogràfic cristal•litzés una certa cultura cinèfila i cinematogràfica al seu país.