Crec que les meves pel·lícules són les pel·lícules d'una dona i crec que la seva característica qualitat del temps és la qualitat temporal d'una dona. Penso que la força dels homes estreba en el seu enorme sentit d'immediatesa. Ells són una criatura de l'ara, mentre que una dona té la força per esperar perquè ha hagut d'esperar. Ha d'esperar nou mesos després de la concepció fins al naixement del seu fill. El temps està construït en el seu cos en el sentit d'arribar a ser. Dóna a llum a un fill sabent, no el que aquest és en un moment determinat, sinó veient sempre la persona en què es convertirà. La seva primerenca vida, des del principi, està construïda dins d'ella en el sentit d'arribant a ser.
Penso que les meves pel·lícules posen l'accent en la metamorfosi constant –una imatge està sempre convertint-se en una altra. Això és l'important que ocorre en les meves pel·lícules, no el que una dona és a cada moment.
Desitjava que tot fos com en un sistema mitològic, en el sentit dels contes populars i els sistemes arquetípics. La noia d'aquesta pel·lícula no és una persona, és un personatge […] La seva deessa de l'amor (Erzulie, a Voodoo) és una idea molt fascinant i complexa. Ella és, de fet, la deessa de tots els luxes que no són essencials per sobreviure. És la Deessa de l'Amor que, a diferència del sexe, no és essencial per a la propagació. És la musa de les Arts. Ara, l'home pot viure sense ella, però no viu molt com a home sense ella. És estrany que s’hagi d’anar a una cultura aparentment primitiva com Haití per trobar un coneixement tan elevat sobre que l’essencial femení, no el rol femení, possiblement, seria: ser tot allò que és humà, tot allò que és més del que és necessari. Des d'aquest punt de vista no hi ha cap raó per la qual les dones no puguin ser artistes, i molt bones. M'afligeix una mica el fet que tan poques dones hagin entrat a l'àrea del cinema.
Enregistrament reproduït al documental In the Mirror of Maya Deren (Martina Kudlácek, 2001). Traduïda per Carolina Martínez i editada en castellà a: DEREN, Maya (2016). El universo dereniano. Textos fundamentales de la cineasta Maya Deren. Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha. Cuenca.
Editorial. Retrat com a actriu, autoretrat com a cineasta
Gonzalo de Lucas
Sobre allò femení
Maya Deren
Sobre Fuses
Carolee Schneemann
Conversa sobre Wanda de Barbara Loden
Marguerite Duras i Elia Kazan
Sobre el Film-Diari
Anne-Charlotte Robertson
Res a dir
Chantal Akerman
Sobre el Women Film Pioneers Project
Alejandra Rosenberg
Medeas. Entrevista amb María Ruido
Palma Lombardo
Florencia Aliberti, Caterina Cuadros i Gala Hernández
Lois Weber: el pensament femení en moviment
Núria Bou
«Com a mínim cal començar amb la sensibilitat corporal»: La dansa com a direcció al coreocinema de Maya Deren
Elinor Cleghorn
Res d’igual: Wanda (1970), de Barbara Loden
Cristina Álvarez López i Adrian Martin
El problema amb Lupino
Amelie Hastie
Presència (aparició i desaparició) de dues cineastes belgues
Imma Merino
Autoretrats identitaris d’una mirada fílmica. De l’absència a la (multi)presència: Duras, Akerman, Varda
Lourdes Monterrubio Ibáñez
Jorge Oter; Santos Zunzunegui (Eds.) José Julián Bakedano: Sin pausa / Jose Julian Bakedano: Etenik gabe
María Soliña Barreiro